Joan Roma

CRISPACIÓ A L’AMBIENT.

Situem-nos en un restaurant qualsevol de la Catalunya Central, en un dinar familiar. Pares i fills, ja grans i les seves parelles ,celebren una data festiva. Poc a poc, inicien el debat sobre la situació política catalana, el dret a decidir, el futur...i el que era un dinar familiar es va convertint en una reunió crispada, alterada i conflictiva.

Les veus van pujant de to, i apareixen els primers retrets, acusacions i menyspreus. Els pares, demanen respecte i prudència, per interès propi i en atenció a d’altres comensals. Al final, just acabades les postres, aixequen el dinar i suspenen la tradicional sobretaula de tota celebració.

Aquesta situació viscuda fa ben poc, no és excepcional. N’he viscut d’altres, en altres llocs i moments, durant esmorzars, dinars o sopars, o simplement en xerrades de carrer. I conec ja famílies que han trencat relacions per discussions portades massa lluny, amb posicionaments intransigents per una banda o altra.

Estic convençut que qui llegeixi aquest escrit tindrà altres exemples similars, ocorreguts a ell o ella mateixa, o a persones del seu entorn immediat.

Son mostres de la fractura social que es comença a constatar arreu del país. No té efectes neutres el que veiem cada dia en els mitjans de comunicació. Els retrets, les acusacions, el joc brut que tot sovint apareix en algunes de les decisions governamentals té repercussions a nivell polític, però també familiar, i social.

Hem deixat enrere la obligada coordinació i lleial cooperació entre administracions per entrar en una mena de guerra oberta, en que tot s’hi val, i en que tot es justifica. Trencar les regles de joc comporta entrar en una etapa sense autoritat ni fidelitat. Aquí es quan entra l’autoritarisme, i la imposició de regles no consensuades.

L’escalada de tensió entre el govern central i el de la Generalitat, no pronostica res de bo. Al contrari, perjudica les dues parts, i molt especialment la més feble, que troba nous arguments per fer-se la víctima i justificar les seves posicions.

En aquests moments tota acció procedent de Madrid, ve acompanyada de gestos, discursos i propostes, prepotents , per no dir , clarament provocadores. En un moment greu com el que vivim, totes les accions haurien de ser prudents, conciliadores i sensates. El contrari del que veiem. En un moment en que les finances de la Generalitat estan destrossades, caldria buscar remei entre tots, per redreçar la situació, i complir els compromisos.

Allà van a la seva, i aquí contesten amb similar displicència. Mentrestant la gent perd la confiança que tenia en les institucions, amb les d’aquí i amb les d’allà, que ningú s’equivoqui. I sense un camí clar a seguir, sense terminis per sortir de la crisis,i sense lideratge, la crispació va en augment. Es palpa a tot arreu.

Es urgent trencar el cercle viciós en el que estem. Incrementar la tensió, agreuja la situació, i si algú creu que traurà rendiment polític d’aquesta escalada de despropòsits s’equivoca. S’ha fet ja mol mal a la convivència, però cada dia que passa , empitjora. Només un acord al més alt nivell entre els dos governs i totes les forces politiques pot portar claredat i transparència a la situació present. S’ha de poder fer una consulta, legal, acordada i vinculant. Posar-hi data, i resoldre les incògnites, garantint respecte pel resultat.

Joan Roma i Cunill, President Consell Fed.XI del PSC