Joan Roma

CANVIS MUNICIPALS, CONTRAPOSATS

Tenim sobre la taula, la modificació de les Lleis Municipals, per part del Govern Central; i la Llei de Governs Locals per part de la Generalitat. Els dos governs volen imposar canvis notables en el funcionament dels ajuntaments, amb plantejaments poc realistes, i sobretot, oblidant el tema principal: la Llei d’Hisendes Locals.

De fet, els ajuntaments haurien pogut continuar uns quants anys més, sense grans canvis si se’ls hagués solucionat el problema de les finances. Però mai han trobat el moment oportú. Sempre hi havia temes més urgents, més prioritaris, més rellevants, com per deixar per més tard, el finançament municipal.

I ara, amb la crisis, els dos governs volen fer mèrits de cara a Brussel•les, prometent estalvis de milers de milions d’euros, sense explicar ben bé, d’on surten.

La realitat pura i dura és que la Generalitat deu mil tres-cents milions als ajuntaments catalans. Una xifra enorme que hipoteca el funcionament present i futur. El país està paralitzat a nivell municipal, a l’espera de rebre aquests diners i de veure en què queden les modificacions proposades.

D’entrada hem de reconèixer que les modificacions espanyoles, son molt més radicals, molt més improvisades i més danyines pels ajuntaments, que no pas les catalanes. Des de Madrid es pretén reduir el paper dels ajuntaments a organismes tècnics – burocràtics, amb poques competències, pocs recursos i deixant fora tots els serveis més bàsics. Es a dir, pretenen desviar cap a empreses privades molts dels serveis que ara presten els ajuntaments. Un canvi realment negatiu per la ciutadania. En comptes d’apropar els serveis als ciutadans el que volen és allunyar-los i privatitzar-los . Per tant, encarir-los.

Els canvis a nivell català, son més mesurats, més equilibrats i dona la impressió d’estar oberts al diàleg i al consens en determinats punts molt importants. De fet, ara es comprova com l’Estatut ampliava les competències de la Generalitat a nivell local, i aquesta escletxa pot permetre una modificació substancialment diferent de la que es proposa a nivell espanyol.

Esperem sigui així. De fet, la proposta aprovada aquesta setmana garanteix la supervivència de tots els municipis, sense cap intenció de forçar la seva integració. Es un bon principi. Qui es vulgui agrupar que ho faci, que trobi facilitats i estímuls, però entrar en una guerra de límits municipals hagués estat un greu error.

Es modifiquen els Consells Comarcals en el sentit de convertir-los més en mancomunitats que no pas en mini parlaments com son ara. Seran regits per un Consell d’Alcaldes, amb vot ponderat. Millor això que l’actual funcionament. Seran més representatius. Ara bé, d’aquí en surt una derivada que és la d’anunciar la retallada de 1.034 càrrecs retribuïts en els consells comarcals actuals. Dir que desapareixen tots de cop, i que els alcaldes que hagin de governar els futurs consells comarcals no tindran retribució és molt poc seriós, però bé, és un tema que ja es resoldrà en el futur proper.

L’important és tenir un document sobre la taula, i la voluntat de negociar-lo. Els ajuntaments no estan per experiments, i menys ara. Arribar a un acord global de millora per evitar duplicitats i facilitar la coordinació és essencial. Com també, plantejar el finançament municipal perquè deixi de ser la parenta pobra de les administracions. En aquest cas, emparem-nos en el nostre Estatut, per salvaguardar les competències pròpies.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà