Joan Roma

UN SOL POBLE , UNA SOLA BANDERA: LA SENYERA?

En el marc de la campanya pel dret a decidir, el referèndum, i la proposta d’independència, imaginem que convidem un alt càrrec institucional de qualsevol dels principals països de la UE: Alemanya, França, Regne Unit, ...per mostrar-li la realitat del país, explicar-li la situació i fer-li visitar el territori.

Com a primera mesura el portem a la Plaça Major de Vic, immensa , espectacular i molt representativa de la Catalunya secular. Aquest rellevant convidat, acostumat al respecte i claredat pels símbols en el seu país, quedarà bocabadat, sorprès i desorientat en veure que a la façana de la Casa Consistorial d’una gran capital, oneja només la bandera local. Cap altra. Però , en el balcó, hi ha penjada una altra bandera, desconeguda per ell: una bandera estelada blava ? I admirant la plaça, veurà en molts altres balcons, altres estelades blaves, junt amb altres estelades vermelles !!!

Segur que demanarà, on és la bandera oficial, la senyera ? On és la de l’estat ? On és la de la UE? Per ell, en el seu país, el respecte “reverencial”, secular, i oficial pels símbols legals, és d’obligat compliment tenir-los on els correspon. I si qualsevol persona viatja pels països esmentats, o per altres propers, mai veurà un tracte similar al d’aquí. Algú, s’imagina un edifici oficial francès, alemany, britànic, austríac, danès, suec... sense els símbols oficials ?

Si això passa a l’exterior, què no passarà a l’interior ? Continuant la visita d’aquest important càrrec institucional per l’interior d’aquesta o altres cases consistorials del país, constatarà un desgavell total en el compliment de les normes de protocol dels símbols: en matèria de banderes, de retrats del cap de l’estat, o del president de la Generalitat, o de la laïcitat del país.

Costarà de fer-li entendre la serietat d’un país en el qual molts càrrecs institucionals, consideren “acceptable” i justificable, l’incompliment de les lleis fonamentals de l’estat ( Constitució), del propi país ( Estatut) o del propi ajuntament ( Lleis de Règim Local).

Tampoc entendrà que si tots aquests càrrecs institucionals han jurat el compliment d’aquestes normes ( en el moment de prendre possessió del seu càrrec) puguin actuar en contra, sense renunciar al càrrec ni modificar les lleis jurades.

Li costarà d’entendre que si durant segles aquest poble, ha defensat i lluitat per tenir la senyera com a símbol nacional, ara la pugui arraconar i substituir-la per una altra amb una estelada blava o una de vermella. Tampoc sabrà si algú ja pensa en canviar l’himne nacional, i així completar la jugada.

El càrrec institucional, procedent del centre o del nord de la UE, països acostumats a complir amb les obligacions legals, i delerosos de tenir les eines bàsiques de funcionament , no entendrà com un país pot funcionar sense pressupost en ple mes de juny, o com un Govern pot tirar endavant, amb un pacte amb un altre partit, que no li dona suport per aprovar el pressupost, o que no té clares les vies essencials de funcionament, i que en plena crisis econòmica de dimensions brutals es dediquen a parlar de les essències, en comptes de les urgències.

Aquest convidat il•lustre, tornarà al seu país, amb una sensació estranya d’haver viscut en un altre món. D’haver viscut una experiència única i irrepetible, plena de contradiccions i males pràctiques en tots els àmbits de les administracions presents: un estat poc flexible, poc seriós i poc rigorós, ocupat en batalles internes, en comptes d’afrontar els grans reptes amb decisió i eficàcia. Un país com el nostre, ple de contradiccions, sense un govern estable, decidit i eficient, superendeutat i ficat en un embolic de difícil solució. I uns ajuntaments complicats, i molt heterogenis, on imperen realitats molt diverses, i tots ells amenaçats per les modificacions de les lleis que els regulen.

Francament, vist el que ha vist, aquest rellevant càrrec institucional difícilment tornarà al seu país amb un ànim obert i positiu sobre la nostra realitat. La carta de presentació que aportem no és la millor per trobar aliats en altres indrets. No és d’estranyar el silenci i la fredor envers les reivindicacions catalanes, a nivell europeu i mundial, si els deures no s’han fet, o s’han fet molt malament.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà).