Joan Roma

PROVOCACIONS CONSTANTS.

Segurament molts estarem d’acord en que amb un tracte radicalment diferent per part del que diem “Madrid”, respecte de Catalunya, el “problema català” seria molt diferent. La crispació creixent, prové dels efectes d’una crisis d’una duresa mai vista per la majoria dels ciutadans, del desconcert en que veuen moure’s als polítics, i la constant aparició de declaracions, acords i lleis que no tenen en compte les necessitats de la gent, en general, i les especificitats de Catalunya, en particular.

Es decebedor, per indignant que cada setmana tinguem algun motiu per sentir-nos incompresos o maltractats per un govern central que hauria de fer atenció especial en resoldre conflictes i no en crear-ne de nous.

De moment les coses no van per aquí. La insensatesa s’ha apoderat de bona part dels màxims responsables polítics del PP, i no tenen cap vergonya d’inventar-se un nou “idioma” per la Franja d’Aragò, llindant amb Lleida, o buscar la diferenciació del valencià respecte del català, o qualsevol altre tema que els faciliti algun titular de premsa.

També a nivell socialista hem tingut, i encara tenim alguna veu discordant, que ajuda a alimentar polèmiques estèrils; de totes maneres s’ha avançat força a nivell de fer entendre que amb determinats temes no s’hi pot jugar perquè creen diferències que poden esdevenir insalvables de cara el futur. Per tant, els protagonistes d’algunes declaracions inadequades, o directament inacceptables, solen ser de segon o tercer nivell. S’han d’evitar, fins i tot aquestes, però sempre queden algunes persones ressentides o que creuen posseir la veritat absoluta. L’important és que no ocupen llocs de primer nivell.

Tornant, però al principi, el preocupant és que la relació entre governs no sigui la normal i habitual entre forces polítiques que representen els seus ciutadans i que haurien d’estar condemnats a entendre’s.

Ara i aquí, les diferències semblen insalvables, però algú ha de posar seny i mirar d’arreglar els descosits perquè no esdevinguin estripades generals. Molts creuen que la relació ja no té solució.

Els socialistes creiem que la via per una entesa, ha de venir de la mà d’una “solució federal” que garanteixi els drets i deures mitjançant la reforma de la Constitució, on quedi establert la nova relació, per una via molt similar a la que té Alemanya, amb els seus Länder, i on Catalunya tingués un estatus similar al de Baviera.

El que queda clar és que no podem continuar en aquesta dinàmica actual, de constants sobresalts, falta d’entesa i provocacions habituals. Si algú creu que guanya adeptes amb aquests comportaments, se li ha de fer entendre que ha de plegar i dedicar-se a altres tasques. Els ciutadans tenen problemes com mai, i tots els esforços han d’anar destinats a resoldre’ls. Aquesta ha de ser la gran prioritat i urgència.

Joan Roma, President Consell FEd. XI del PSC