Joan Roma

DIPUTACIÓ DE BARCELONA : QUI T’HA VIST I QUI ET VEU ARA.

Pocs dies després de les primeres eleccions municipals de 1979 em vaig presentar com a nou regidor electe, a la seu de la Diputació de Barcelona, l’actual Palau de la Generalitat. De fet em vaig estrenar en el càrrec en aquesta primera visita que va causar estupefacció en la major part del funcionariat de la casa.

Recordo la meva entrada, i el recorregut fet per passadissos foscos, amb parets de pintura esgrogueïda, i despatxos força tètrics, plens de papers, molts d’elles amuntegats al terra....

Vaig demanar pels serveis relacionats amb els ajuntaments, i així vaig poder conèixer la Javiera, o la Matilde, dues “institucions” dintre de la Institució. La sorpresa inicial de veure un regidor nou, jove, sense experiència... va donar pas a una excel•lent explicació i atenció, continuada després durant els primers anys de democràcia, amb resultats esplèndids de cara el municipi de Borredà, en quan a resolució d’expedients i obtenció de subvencions.

Però bé, aquella vella institució, va donar pas a una renovada, moderna i eficient administració al servei dels ajuntaments i molt especialment dels més petits. De fet, durant els primers anys, els petits ajuntaments eren els “reis de la casa” fins que fou descoberta pels més grans, els quals varen voler “xuclar” recursos i no quedar relegats a simples espectadors.

Més endavant ,de la mà d’equips polítics ben consolidats, es va transformar tota la maquinària administrativa en un model d’eficàcia i servei als ajuntaments, esdevenint la Diputació més innovadora a nivell de tot Espanya. I els ajuntaments en foren els lògics beneficiàries durant tot aquest llarg període.

El seu funcionament sempre ha estat ben valorat i elogiat , per propis i estranys i ha aconseguit un consens institucional com cap altra administració ho ha aconseguit en el nostre país.

De tants anys en mans socialistes, ningú s’imaginava una altra manera de funcionar que la habitual, en tots aquests anys. En broma “amenaçàvem” els altres partits que procuressin sempre preservar la Diputació en aquell funcionament i en aquell equilibri polític.

Però el que semblava no podia passar, va ocórrer a les darreres eleccions municipals, en les quals per un sol diputat de diferència CiU va aconseguir superar el PSC i amb aquesta estreta diferència, canviar el present i futur de la “casa”.

Un primer pacte amb el PP va posar el govern en mans de CiU i del PP, i amb ells arribaren uns canvis, ni previstos, ni desitjats. De fet, molts esperàvem la continuïtat de l’estructura del govern per haver demostrat la seva eficàcia i rendibilitat. Però, qui entra en una administració li sembla que ha de canviar-la per deixar-hi la seva empremta, i els canvis varen ser profunds en l’estructura i poc meditats de cara el funcionament. De fet, ben aviat es va comprovar l’existència de disfuncions, i contradiccions que han comportat greus problemes de funcionament a tots els nivells.

Trencat el pacte amb el PP, més de cara la galeria, que no pas en la realitat, la Diputació ha emprès una segona etapa, amb altres canvis, igualment improvisats que en res han millorat la situació anterior. Els qui ens hi movem de manera habitual podem comprovar el grau de desorientació política, i la ineficàcia tècnica per raó de falta de coordinació i programació del govern.

Existeix un malestar i un desànim considerable en tots els nivells de l’administració i la immensa majoria “enyora” els vells temps. Es a dir, les etapes anteriors en que la Diputació sempre buscava noves fórmules de cooperació amb els ajuntaments i sempre “inventava” programes i serveis requerits pels municipis. Ara tot va de tard, i amb unes altres maneres. La falta de dedicació d’alguns diputats, l’organigrama complicat, les disfuncions entre convergència i unió, les relacions entre ells i el PP... fa que trobem a faltar les anteriors formes.

Qui t’ha vist i qui et veu ara. Sembla impossible desmuntar en tant de poc temps una estructura tant consolidada com la que tenia la Diputació. Però, aquesta és una mostra clara de quan difícil és crear, i quan fàcil és desmuntar. Tots els qui tenim relació amb aquesta institució estem esperant les properes eleccions municipals per redreçar la situació i retornar als temps anteriors. De nosaltres depèn aconseguir-ho i això requereix iniciar els preparatius per les municipals de 2015, i obtenir uns resultats clarament millors dels darrers. Només així podrem plantar cara als desafiaments de l’estat i la Generalitat en matèria municipal, i recuperar una institució vital pels municipis com és la Diputació de Barcelona.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà)