Joan Roma

IMMERSIÓ, LA MILLOR SOLUCIÓ.



Ja tornem a la batalla de la llengua que tant agrada a alguns sectors , anyoradors del passat. Es ben avorrit parlar , discutir i batallar per un tema que s’hauria d’ haver donat per tancat, anys enrere a la vista dels resultats obtinguts i de les experiències viscudes en altres països plurilingües.

Aquí, no hi ha manera de deixar alguns temes bàsics, tranquils. Sempre hi ha algú que ha de ressuscitar qüestions com la que ens ocupa. Bé, doncs, parlem-ne sense perdre el seny, ni deixar-nos portar per actituds d’indignació. Quan més tranquils, menys nervis tindrem.

I és que, d’entrada hem de veure els resultats aconseguits amb l’actual sistema d’immersió lingüística i els clars avantatges que suposa per tot el col•lectiu escolar.

Contra el que pensen alguns pares, o alguns agitadors del tema, un nen o nena, pot perfectament assolir el domini de dues o tres llengües, en els primers anys d’escola, sense per això tenir cap mena de problema. Al contrari, tot li serveix per incrementar els seus coneixements i impulsar-lo cap a nous objectius didàctics.

El sistema d’immersió ha estat escollit i practicat en nombrosos països amb resultats excel•lents, de manera que en cap d’ells ha estat qüestionat, ni ha sofert cap retrocés. Ben a l’inrevés, el sistema s’està ampliant cap a moltes escoles, en països monolingües , que volen aprofitar el sistema d’immersió per facilitar el domini de diversos idiomes aprofitant el caràcter “d’esponja” que tenen els infants.

Així, doncs, podem veure els magnífics resultats obtinguts en països com Suïssa on coexisteixen 3 idiomes oficials: francès, alemany i italià, i un quart , no oficial, però si nacional: el retoromà. Bé, doncs, a cada cantó suís, en funció de la llengua materna que tingui, s’escolaritza tothom en aquell idioma, i tot seguit, se’n posa un segon , i al cap de 3 o 4 anys, ve un tercer, de manera que al final de l’educació bàsica, tots els escolars dominen, 3 idiomes, i poden accedir a un quart ja en el institut o a la universitat.

El mateix podem veure en altres països, com Irlanda on es recupera el gaèlic, via immersió lingüística i tot seguit , aprenen l’anglès. Però, és que , moltes escoles, en moltes països diversos adopten situacions d’immersió per “qüestions pràctiques”. Posem pel cas, col•legis alemanys, repartits per tot el món, on els escolars practiquen la immersió en alemany i tot seguit hi posen un segon idioma, i poc després un tercer. Això, permet acabar estudis amb el domini de 3 idiomes, estigui el col•legi, a Egipte, Mèxic, Indonèsia o el Japó.

En un món globalitzat és evident que les fronteres idiomàtiques s’estan esborrant i tothom té clar que el domini d’idiomes és un element essencial per poder treballar, viatjar i conèixer món. Perquè limitar la capacitat dels infants per aprendre ? Perquè utilitzar temes com aquest per enfrontar famílies ? O governs ?. Deixem, els idiomes en pau, i dediquem-nos a aprendre’ls, quan més aviat, millor.

Qui cregui que la immersió perjudica els infants és que no coneix ni la capacitat dels infants, ni la psicologia i pedagogia . Tots tenim clar que si en un primer moment, fa falta un reforç escolar, aquest ha d’estar disponible per facilitar l’entrada a la nova realitat. De fet, ja funciona així el sistema, de manera que cap excusa es pot donar, per anar contra el funcionament del sistema escolar, vigent.

I en tant que coneixedor de diversos idiomes, puc assegurar que res millor que voltar pel món, i saber apreciar la riquesa de cada llengua, tot gaudint de la seva literatura “en versió original”.

Joan Roma i Cunill, Llicenciat en Ciències de l’Educació.