Friday, April 19, 2013

 

DOTZE UNIVERSITATS PER UN PETIT PAÍS - art. Regió 7




DOTZE UNIVERSITATS.

Seguint el fil de parlar de la bona feina feta per la majoria d’ajuntaments, primer vaig exposar l’excel•lent resultat de tenir un Teatre com el Kursaal de Manresa,similar a d’altres existents a Catalunya i que han facilitat “el consum cultural” en llocs i sectors no habituals. A continuació varem parlar dels bons resultats de disposar d’equipaments esportius, repartits arreu del país, amb el conseqüent augment de la pràctica i diversitat de l’esport.

Avui toca parlar de les Universitats catalanes. En aquest camp, no puc ser autocomplaent com en els casos anteriors. Ens hem deixat portar per una megalomania típica dels “nous rics”.

Un país petit, com el nostre, amb set milions i mig d’habitants, havia de fer una aposta clara per unes poques, però, potents universitats. Quan tractem de grans institucions, no es pot pensar en multiplicar-les, per mor de fer-les inviables.

En aquest camp, alguns ajuntaments varen fer apostes massa arriscades, poc meditades i poc sostenibles. I la Generalitat va deixar fer, sense planificar ni imposar la necessària racionalitat. Al final, els errors es paguen i la realitat actual demostra l’equivocació comesa a l’hora de dissenyar el mapa universitari.

Segurament el nostre país podia aspirar a tenir tres o quatre grans universitats, no necessàriament concentrades en tres o quatre ciutats, sinó descentralitzades en diverses ciutats grans o mitjanes, però mai arribar a la dotzena actual. Tot sigui dit, tenim deu universitats “territorials” i dues de caràcter extraterritorial. Es a dir, dedicades a l’ensenyament , mitjançant les noves tecnologies.

Amb tot, aquesta desena d’universitats “territorials” estan afrontant un present molt dur, i un futur ben incert. El seu finançament és inviable, una vegada els ajuts públics han disminuït fins extrems mai imaginats, i no poden competir a nivell econòmic amb altres del mateix estat, o d’altres països.

Aquest àmbit demostra que un govern ha de saber planificar per una banda, i fugir de pressions i aspiracions de territoris per tenir, cadascun el seu lloc en el mapa. Ara, parlem d’universitats, però el mateix podríem dir, per altres grans equipaments o serveis, i que no sempre s’han implantat en raó de la necessitat, sinó del prestigi o les ànsies de glòria del govern de torn.

Catalunya no s’ha distingit per la planificació al llarg d’aquests trenta-quatre anys d’autogovern. La situació d’ofec econòmic, no és conseqüència de les males arts de Madrid, sinó d’una pèssima gestió dels recursos propis. Hem de millorar el finançament, sense cap mena de dubte, però posant per davant una molt millor gestió de l’economia, cosa que no s’ha fet en el passat.

No era sostenible tenir dotze universitats, o deu de territorials. Els governs de torn havien d’haver estat realistes i resistir la tendència a la política de “repartir”. No es va fer, i el resultat està a la vista. Fortes retallades en totes les universitats, i situació precària de supervivència de totes elles. Governar és administrar els recursos disponibles per donar-los-hi el millor destí. No és igual mantenir quatre universitats que deu. I l’aposta per la qualitat havia de ser prioritària, per damunt de la quantitat. En properes ocasions veurem aquesta mateixa política en molts altres àmbits de la vida catalana.

Joan Roma i Cunill, President del Consell Fed.XI del PSC






<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?