Joan Roma

PRESENT I FUTUR DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Vaig ser un dels primers regidors electes, l’abril del 79, a visitar la Diputació de Barcelona per saber què feia, i de què podia servir de cara a l’ajuntament de Borredà ( Berguedà).

Recordo encara les cares incrèdules de funcionàries no habituades a veure cap regidor voltant per la casa, i encara menys a ser inquirides respecte el què feien i què podien oferir a un regidor d’un petit poble.

Tot sigui dit, malgrat la novetat que suposava trencar l’aïllament , vaig ser atès i informat de manera totalment rigorosa i transparent per les primeres funcionàries que vaig conèixer, una de nom Javiera, i l’altra, Matilde. Dues velles institucions de la casa, on tenien els seus despatxos i on exercien les seves funcions amb la rutina típica d’una institució centenària.

Des d’aquells primers contactes fins ara, ha plogut molt, i els canvis han estat constants i ben profitosos pels ajuntaments de la demarcació provincial. Res seria igual,sense l’existència de la Diputació de Barcelona que ha destinat centenars de milions d’euros en ajuts als municipis, en tots els àmbits i en tots els sectors.

El fet d’haver estat sempre presidida per un membre del PSC havia permès garantir el caràcter municipalista de l’ens, i una gestió objectiva i adequada dels recursos a les seves mans. Aquesta objectivitat ha estat sempre elogiada per propis i estranys de manera que ha estat una “marca de la casa “.

I tot semblava indicar que la continuïtat estava assegurada i res podia posar en perill aquesta manera de gestionar la institució. Sempre avisàvem del perill que podia suposar caure en altres mans, però ho veiem com una possibilitat molt remota, molt poc possible.

I heus aquí que ara ja podem avaluar què significa un canvi de mans, en una institució com aquesta. Si algú creia que les coses no canviarien, pot estudiar “in situ” els canvis efectuats. Res és igual, i res serà igual, quan les coses tornin al seu lloc. Després d’un any i mig de govern CiU – PP, la institució es troba en una situació paradoxal. Encara no tenim aprovada la distribució d’ajuts a la inversió, abans coneguts com Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat, i ara ajuts a la Concertació Local.

El volum dels ajuts ha canviat notablement i el fet de tenir CiU en totes les grans institucions del país, ha anat en detriment dels interessos municipals. De tots els ajuntaments , en tots els territoris.

Trobem a faltar l’agilitat, la proximitat, les idees clares de tants anys de gestió, i la rapidesa en les decisions, en uns moments claus pels municipis, i per tota la societat. No és igual posar en marxa un pla d’inversions, ara mateix que dintre d’un any. I no és de rebut tenir problemes econòmics, per haver deixat a la Generalitat, uns diners que ara no pot tornar.

Estem veient comportaments mai imaginats, i aquesta mostra de funcionament ha de servir per revaloritzar els anys de govern socialista, en comparació amb aquest any i mig de govern CiU – PP. Sense cap mena de dubte, no és igual tenir uns o altres al capdavant d’una institució. I sinó que ho preguntin als alcaldes de la província, independentment del color polític. Seria interessant tenir una enquesta sobre les seves valoracions.

Joan Roma, alcalde de Borredà ( Berguedà).