Joan Roma

QUÈ GOVERNIN ELLS !

Quines poques ganes de governar està demostrant ERC. Si a tot arreu les forces polítiques lliguen els seus resultats a les possibilitats de governar, aquí es dona la paradoxa de buscar tota mena d’excuses per no fer-ho. Es una altra de les conseqüències dels resultats del 25 N.

No son estranyes les reticències d’un sector de CiU davant la perspectiva d’haver de governar amb ERC perquè , és un partit complicat. Li costa molt poc variar acords, compromisos i pactes, en funció d’equilibris interns o pressions externes. Aquesta volatilitat l’hem viscut en viu i en directe, en molts pactes municipals, i durant els anys de governs del tripartit, sota presidència de Pasqual Maragall i José Montilla.

Si en una cosa podem estar d’acord amb Artur Mas, és que Catalunya necessita un govern estable. En un moment tant greu com l’actual, un govern no pot estar pactant cada dia, temes quotidians o de planificació a curt i mitjà termini. L’estabilitat és un valor essencial per emprendre una acció de govern sòlida i rigorosa.

I li agradi o no a ERC, els resultats i els objectius ve valen haver-se de “mullar”en la governació del país. Una deixadesa de funcions, li pot suposar posar-se bona part del país en contra. I no pot ser que el govern estigui a la corda fluixa de manera constant perquè afebleix la seva acció.

Es més, un acord extern pot tenir costos semblants, a estar dintre d’un pacte de govern. Es impensable, també, exercir una geometria variable a nivell de Parlament.

En totes les sessions, en totes les comissions, cada dia hi ha propostes d’acord que s’han de votar. Un govern no pot sobreviure si cada dia veu tombades les seves posicions, i perd tota autoritat si el que s’acorda en el Parlament no es duu a terme per falta de voluntat o per falta de capacitat. Arribar a una situació com aquesta, suposaria anar el govern per una banda, i el Parlament per una altra. Impensable en un règim democràtic com el nostre.

Aleshores, quina és la solució ? Artur Mas, ha de disposar d’una majoria estable en el Parlament. I si la obté amb ERC, vol dir que aquest partit ha d’estar cada dia al costat del govern, tant en la seva acció diària com en el Parlament. Ha de donar-li suport en els temes majors, així com en els menors. Només així es podran evitar una noves eleccions de forma immediata, i només així el govern podrà gestionar els difícils moments del país, l’estat i la UE.

Aquesta és la gran responsabilitat que li ha tocat afrontar. I no és de rebut que proposi una mena de govern de “tècnics” i de persones “independents” quan ara, més que mai, fan falta “polítics”. Persones que sàpiguen maniobrar en aigües turbulentes, i posin més cor que tècnica en les decisions. Animar a que un govern prengui decisions tècniques, significa buscar “rendibilitat” a molts serveis que no la tindran mai, a nivell econòmic, però sí a nivell personal.

I les maniobres d’aquest partit, i d’altres sectors per implicar el PSC,en la governació del país, no son de rebut quan els socialistes han estat atacats per totes bandes i quan CiU va incomplir tots els pactes proposats en l’anterior legislatura.

Pere Navarro ha deixat clar el camí que pensa seguir el PSC, en el sentit de primer pensar en les persones i després en el debat sobiranista. La situació del país exigeix aquesta prioritat, si altres la tenen diferent que s’entenguin entre ells.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC