Joan Roma

ENTRE EL SENY I LA RAUXA

Ja estem a l’endemà de la gran manifestació de la Diada, i toca prendre nota del que ha passat. Encara caldrà esperar uns dies per veure els efectes concrets, però és cert que tothom ha de decidir quin és el seu paper, de cara el futur immediat. Es una de les bones conseqüències d’aquesta mobilització.

I s’hi estigui més o menys d’acord, els protagonistes han de ser els partits polítics que ostenten l’autèntica representació del poble català.

Es hora de saber quin posicionament prenen o mantenen, una vegada duta a terme la manifestació. Es hora de comprovar si impera la rauxa, o s’imposa el seny. A cadascú de triar, perquè hem vist i sentit, declaracions molt poc coneixedores del dret internacional i de les regles essencials de la Unió Europea, com per mantenir determinades propostes, davant els organismes competents.

Ara toca, gestionar el futur immediat de Catalunya, i res ha canviat respecte les urgències financeres d’un govern sense capacitat de maniobra. Per pagar nòmines, aquest mes de setembre, o arriba una bestreta o no es poden pagar. I per poder fer front als interessos contrets, i al pagament d’algunes obligacions immediates, ha d’arribar el fons de rescat demanat al govern central.

El president Mas s’ha d’entrevistar am el president Rajoy el proper dia 20 i a la sortida veurem si la mobilització ha modificat les posicions del PP. D’entrada no sembla que hi hagi símptomes de canvis. Potser sí escoltarem algunes bones paraules i compromisos de futur, quan l’economia hagi canviat de signe, però ja no n’hi ha prou amb bones paraules.

S’haurà de comprovar quin ús fa el president Mas de l’enorme mobilització, i si sap treure’n profit immediat , o no. Si surt amb les mans buides, la frustració serà enorme, i les sortides, molt limitades. Es fàcil parlar i prometre, més difícil, és complir. I ara i aquí, la gent està farta de promeses incomplertes, i compromisos oblidats.

Ha començat un nou curs escolar i podem constatar els efectes de les retallades en tots els àmbits i sectors. Tots també podem veure els efectes sobre la sanitat, i altres serveis bàsics, d’unes polítiques, dites d’austeritat, i que consisteixen simplement en disminuir la qualitat i quantitat dels serveis.

Tot això, és ara, més immediat, que preparar consultes, o discutir sobre la viabilitat o no de la independència. Canviar les retallades per impulsar l’activitat, és fonamental i en els grans temes , motius de la manifestació, s’hi ha d’anar avançant, sense creure que tot és immediat i tot , possible.

Els socialistes, ens mantenim en l’aposta pel federalisme. Pot semblar que prediquem en el desert, però moltes coses estan canviant a tots els nivells. I la federalització de la Unió Europea és inevitable i imminent, i la translació d’aquest sistema, cap alguns dels estats que en formen part, pot ser la gran oportunitat. Aquesta és la nostra aposta. La poca quantitat de federalistes espanyols, amb qui federar-se, pot canviar-se si arriba l’hora de federalitzar-nos tots plegats, a nivell supraestatal. No veig cap altra via perquè la UE funcioni realment. La confederació actual, ha de donar pas, a la federació. Així ha passat, en molts altres països, federals. Perquè no aquí ? Algun dia ha de guanyar el seny, a la rauxa.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC