Wednesday, August 01, 2012

 

I ARA, LLIÇONS D'ÈTICA



I ARA, LLIÇONS D’ÈTICA
Tal com estava previst, coneixent el personatge, tindrem unes quantes lliçons d’ètica i coherència, acompanyades de peticions de debat, en públic, per demostrar que els equivocats som tots nosaltres.
L’afany de protagonisme, pot produir aquests efectes. Faci el que faci, digui el que digui, la gent ja està cansada de “salvadors” en possessió de la veritat absoluta. Professionals de l’ètica que retreuen als altres, tot el que ells no compleixen. La realitat sempre s’acaba imposant i els fets, desmenteixen les paraules.
En fi, suposo que pertoca oblidar-nos del tema i no fer-li més propaganda gratuïta, però que un personatge públic, com ell, pugui actuar impunement , en un dels moments més delicats de la història contemporània de Catalunya, i del PSC, és decebedor.
I he escoltat algunes altres veus ,d’altres càrrecs ,en que intentaven “justificar” o demostrar que l’actuació no havia estat tant greu. Sincerament millor no continuar per aquesta via perquè al final s’intentarà vestir el trencament de vot, com una heroïcitat, front el “dirigisme” del Grup Parlamentari, del Consell Nacional o l’Executiva del partit.
No m’he trobat mai, en cap reunió, sessió, conferència o congrés que se’m limités el dret de discrepar, o proposar alternatives, però, una vegada exposades, pertoca votar-les i si es perden, s’ha d’acatar el vot de la majoria.
Es que hem d’exposar unes obvietats increïbles, després d’un llarg període de democràcia consolidada.
I estic plenament d’acord amb la constatació de canvis substancials en el posicionament d’Ernest Maragall, respecte la disciplina de vot, i l’actuació col·lectiva, front  l’individual. Quants de nosaltres no varem haver de fer actes de contrició davant complicades propostes del aleshores Conseller ? En aquells moments el Grup Parlamentari havia d’actuar,  amb coherència, amb esperit d’equip, amb supeditació cega a les propostes de govern. Ho varem fer, que no ens vingui ara, amb elogis i reivindicacions sobre el dret de votar en consciència.
Som federalistes i li recomano estudiar bé, o visitar els principals països on aquest model està vigent i comprovarà com no té res a veure amb el que proposa CiU. I compartir l’estratègia de CiU és acceptar unes regles de joc que trenquen amb el model establert en el vigent Estatut d’Autonomia, i portar el país cap un fracàs col·lectiu i una nova frustració de greus conseqüències.
En fi, procurarem tancar aquest debat que ja no té sentit. Es millor deixar córrer un tema que treu tota legitimitat al seu protagonista, i no fer-li més publicitat, que sembla ser és el que busca. Un altre cas clar, de no saber estar, ni sortir en el moment oportú.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed.XI del PSC





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?