Joan Roma

CULTURA DE LA POR Ho hem vist multitud de vegades, en el passat. En situació de por, les persones a títol individual o col•lectiu, poden ser manipulades, fins extrems impensables. No és innocent ni improvisat el moment que vivim, sotmesos constantment a anuncis i imatges de tot tipus, en que tot es troba sotmès i qüestionat. Les garanties i seguretat en àmbits tant essencials i diversos com la sanitat, l’educació, el treball, la vivenda, l’accés als medicaments, a escoles bressol, serveis de dependència, etc, etc, ja no son ni universals, ni segurs. Tot és provisional, tot pot desaparèixer. Molts, per no dir la gran majoria, havíem pensat en que les conquestes del passat, quedaven assegurades pel futur. No ens imaginàvem arribar a una crisis tant profunda i perllongada, capaç de fer trontollar totes les conquestes del passat. Havien costat tant assolir-les que cap govern s’atreviria a tocar-les, i encara menys, disminuir-les o fins i tot abolir-les. Doncs, ens equivocàvem els qui així pensàvem. I darrere els grans canvis i anuncis, hi ha experts en mitjans de comunicació i en psicologia de masses, com per assessorar els governs de torn. No és innocent ni improvisat actuar com ho estan fent. Introduir en la política diària, una dosis constant i permanent de por, facilita emprendre canvis profunds, sense por a l’explosió social. Qui no té por, a dia d’avui ? Tot perilla. Des del treball fix , al sou establert, a l’accés a la jubilació, a disposar de places en escoles de qualsevol tipus, a una bona atenció mèdica, i a tants altres serveis que crèiem garantits, i ara son posats en quarantena. La por, ens fa més conservadors, més covards, més “invisibles” davant les injustícies, menys atrevits, i per descomptat, molt menys exigents. També, ens converteix en ciutadans més conformistes i amb menys ànims, per emprendre qualsevol lluita. Es la gran aspiració dels governs de dretes, tenir una ciutadania, desanimada i poc batalladora. Es el millor panorama per dur a terme els propòsits més conservadors i més abusius. La reforma laboral és un exemple clar del que produeix aquesta cultura de la por i de creure arribat el moment de tocar-ho tot. De treure drets, rebaixar aspiracions i serveis, i convertir els més desvalguts en persones fora del sistema. Alguns volen tornar als temps de la beneficència. Els drets es retallen o s’eliminen, i qui els vulgui que se’ls treballi o entri en el camp dels privilegiats. Els qui composen els governs , tant a nivell de Catalunya com d’Espanya, provenen de sectors privilegiats, mancats de la sensibilitat necessària com per lluitar per la igualtat, i la justícia. Per ells no passa res pel fet d’anul•lar beques, reduir places en escoles bressol, o de residències assistides, ajuts al transport, etc, ells es poden permetre accedir-hi, i els qui no poden és perquè no volen o no serveixen. Travessem un temps d’autèntica reversió de valors i retrocés de drets, però també de mala gestió i carència d’objectius. A Catalunya , el govern de torn, ho adjudica tot a la falta del “pacte fiscal”. No volen reconèixer la mala gestió del passat ni la valentia per encarar la situació amb altres prioritats i sensibilitat. A Espanya, el poder els vessa el cap i els converteix en màquines apisonadores. Qui pretengui parar-los, serà aixafat. Vistes les coses com estan, podem resignar-nos o emprendre una nova etapa, valenta i decidida. Tot té els seus límits, i els estem sobrepassant a marxes forçades. Joan Roma i Cunill, president del Consell de Federació XI del PSC