Joan Roma

SANA ENVEJA Que tots els socialistes europeus teníem la vista i l’esperança posada en les eleccions presidencials franceses, és cosa sabuda. Jo mateix vaig dedicar un parell d’articles sobre la qüestió, i multitud d’analistes polítics, expressaven les seves opinions, en pro i en contra. L’esperança no s’ha frustrat, ans al contrari. Els resultats son millors dels esperats. Ni tant sols hem de deixar passar els cent dies preceptius per fer un balanç, sinó que al cap de pocs dies de la presa de possessió, ja era evident que estàvem en un nou cicle. Una nova etapa, no solament a França, sinó a tota la UE. Finalment, existeix un programa, diferent del d’Angela Merkel. Per fi, els estats s’estan agrupant en diferents àmbits, en funció del que creuen millor pels seus ciutadans i pel conjunt d’Europa. Però, tornant al principi, la victòria de François Hollande, demostra l’existència d’una altra manera de fer política. El desprestigi ha caigut sobre molts responsables polítics, provocat per actuacions poc exemplars. D’aquí a generalitzar els comportaments hi ha un petit pas, i aquest pas , s’ha donat en la majoria de països. En aquest ambient, no és fàcil recuperar la confiança perduda. I sovint, creiem que només l’arribada d’un gran líder carismàtic, pot resoldre la qüestió. També ho creien a França, i en canvi s’han trobat amb un candidat, suposadament normal i corrent, però capaç de retornar la il•lusió i la confiança en les institucions. Sorprèn la rapidesa en la presa de possessió del càrrec , quinze dies després de les eleccions, i el gran nombre d’actes plens de simbolisme que va du a terme. Missatge, davant l’estàtua de Marie Curie, per dir que la ciència i la investigació seran eixos essencials del seu govern . Missatge davant la figura d’un mestre, per expressar que l’educació no pot ser objecte de retallades si es vol tenir un país culte i amb futur. I així uns quants altres missatges contundents, com una rebaixa del quaranta per cent dels sous dels membres del govern. I tot seguit, reunió amb Angela Merkel, i a continuació amb el president Obama. Res de perdre el temps amb altres qüestions. El principal és l’essencial. I ja hem vist un nou clima en les relacions internes i externes de la UE, fins el punt que Espanya en pot sortir clarament beneficiada d’aquest triomf socialista a França, encara que el president Rajoy estigui alineat amb Alemanya. En un moment en que les decisions son globals, és molt oportú veure què passa en els altres països i prendre’n nota. Els lideratges son claus per emprendre mesures en profunditat. Els ciutadans ho accepten si veuen marcat el camí i confien en qui va al davant. Tot el contrari del que ens passa a Catalunya i a Espanya. Algú sap cap on anem? Algú creu que hi ha algun pla estudiat, marcat i segur? La impressió és que tot és improvisació i gesticulació. El govern català, va fent declaracions de sobiranisme i independència, però pacta cada dia amb el PP, aquí i allà. Quina confiança pot transmetre ? I com podem confiar en el govern de l’estat, si hem anat enrere en tot un seguit de qüestions essencials, que deien tenir ben estudiades i proposades? Es lògic, davant aquest panorama tenir una sana enveja del que està passant en el nostre país veí. Joan Roma i Cunill, President del Consell de la Fed. XI del PSC