Tuesday, February 21, 2012
DECISIONS INJUSTES
DECISIONS INJUSTES
Just acabat d’aprovar el pressupost de la Generalitat per aquest any 2012, la Vice-presidenta anuncia una nova retallada d’un 3% a tots els funcionaris.
A les alçades que estem, ja ningú, es pot pronunciar si aquesta serà la darrera, o encara n’hi haurà d’altres aquest any o l’any vinent.
Pels qui tenen un sou elevat, l’aplicació d’una rebaixa lineal del 3% no és greu, però pensem en totes aquelles persones amb sous baixos, amb hipoteques, amb càrregues familiars, etc, que ja no poden ni estar segures de quin sou tindran.
Es fàcil demanar sacrificis, per els altres, però molt dur pels qui es troben amb situacions complicades.
Però, a més, son decisions injustes perquè apliquen la retallada a tots els funcionaris, de totes les administracions, independentment de la situació en que es trobi una administració concreta.
Si un ajuntament ha estat ben gestionat al llarg de molts anys, i està en disposició de fer front als sous dels seus funcionaris i treballadors, aquests, no haurien de patir les retallades ,igual que els altres.
Però , és que , a més aquestes decisions desincentiven els treballadors, siguin funcionaris o no. Perquè esforçar-se més i millor si al final tractem a tots per igual?
Es decebedor el comportament dels governs, tant central com de la Generalitat, perquè la única recepta és la de les retallades, sense tenir present que les realitats son diferents.
A més, a aquestes alçades s’ha de plantejar un canvi radical en la manera d’afrontar el deute públic i el privat. No pot ser que només es busqui retallar i no incentivar. A dia d’avui, fa falta accés al crèdit. Segur que tots coneixem empreses que amb crèdit podrien continuar treballant i ,sense, estant condemnades al tancament.
De moment no veiem cap canvi substancial ni perspectives importants en les entitats financeres, com per esperar una obertura àmplia, clara i persistent. Es més, ni tant sols accepten endossar certificacions, ni ampliacions de pòlisses de crèdit, ni altres fórmules de finançament d’obres perfectament avalades per subvencions públiques. Una cosa mai vista, en el passat.
Estem, doncs, en un carrer de molt difícil sortida. Es fan pressupostos , sabent que no es compliran. I els mateixos que així actuen volen supervisar què fan els altres, per sancionar-los sinó compleixen els requisits pressupostaris.
Molts ajuntaments tenen aturades transferències de fons, per no haver presentat liquidacions de pressupostos, en el temps estipulat, però la pròpia Generalitat no fa els deures exigits. No és la millora manera de governar el país.
Just acabat d’aprovar el pressupost de la Generalitat per aquest any 2012, la Vice-presidenta anuncia una nova retallada d’un 3% a tots els funcionaris.
A les alçades que estem, ja ningú, es pot pronunciar si aquesta serà la darrera, o encara n’hi haurà d’altres aquest any o l’any vinent.
Pels qui tenen un sou elevat, l’aplicació d’una rebaixa lineal del 3% no és greu, però pensem en totes aquelles persones amb sous baixos, amb hipoteques, amb càrregues familiars, etc, que ja no poden ni estar segures de quin sou tindran.
Es fàcil demanar sacrificis, per els altres, però molt dur pels qui es troben amb situacions complicades.
Però, a més, son decisions injustes perquè apliquen la retallada a tots els funcionaris, de totes les administracions, independentment de la situació en que es trobi una administració concreta.
Si un ajuntament ha estat ben gestionat al llarg de molts anys, i està en disposició de fer front als sous dels seus funcionaris i treballadors, aquests, no haurien de patir les retallades ,igual que els altres.
Però , és que , a més aquestes decisions desincentiven els treballadors, siguin funcionaris o no. Perquè esforçar-se més i millor si al final tractem a tots per igual?
Es decebedor el comportament dels governs, tant central com de la Generalitat, perquè la única recepta és la de les retallades, sense tenir present que les realitats son diferents.
A més, a aquestes alçades s’ha de plantejar un canvi radical en la manera d’afrontar el deute públic i el privat. No pot ser que només es busqui retallar i no incentivar. A dia d’avui, fa falta accés al crèdit. Segur que tots coneixem empreses que amb crèdit podrien continuar treballant i ,sense, estant condemnades al tancament.
De moment no veiem cap canvi substancial ni perspectives importants en les entitats financeres, com per esperar una obertura àmplia, clara i persistent. Es més, ni tant sols accepten endossar certificacions, ni ampliacions de pòlisses de crèdit, ni altres fórmules de finançament d’obres perfectament avalades per subvencions públiques. Una cosa mai vista, en el passat.
Estem, doncs, en un carrer de molt difícil sortida. Es fan pressupostos , sabent que no es compliran. I els mateixos que així actuen volen supervisar què fan els altres, per sancionar-los sinó compleixen els requisits pressupostaris.
Molts ajuntaments tenen aturades transferències de fons, per no haver presentat liquidacions de pressupostos, en el temps estipulat, però la pròpia Generalitat no fa els deures exigits. No és la millora manera de governar el país.
# posted by joanroma @ 6:20 AM 
