Joan Roma

TUTELATS
La crisis ha posat en marxa un seguit de mecanismes que mai haguéssim pensat que podessin arribar tant lluny. Tothom diu que son excepcionals i provisionals, però és més que probable que ja quedin per molt de temps.
Totes les institucions tradicionals perden sobirania, i queden sota diferents tuteles, com en una piràmide esglaonada. Els estats han de complir preceptes de la UE o més directament d’Alemanya, les Autonomies son i seran encara més tutelades per l’estat, i els governs autònoms i també l’estat, tutelen els ajuntaments.
Em quedo, de moment amb els ajuntaments, perquè son els que menys poder tenen i els més desemparats. I també perquè molts estan arribant a límits insostenibles , econòmicament parlant. Alguns poden pensar que son els ajuntaments que en el seu dia varen fer obres immenses, desproporcionades o fora de lloc.
Ara ja no. La crisis afecta la immensa majoria, independentment d’aquells que en el seu dia varen cometre errors de planificació. Pel qui no conegui gaire el funcionament dels ajuntaments, cal dir que les principals obres s’han realitzat amb subvencions de la Diputació de Barcelona, en el nostre cas, i de la Generalitat, en tots els casos.
La Diputació s’havia anat adaptant a les necessitats i peticions dels ajuntaments, especialment els més petits, i sempre ha pagat amb una puntualitat excepcional. Per aquí cap problema, al contrari, s’han pogut fer millores importants gràcies al bon funcionament d’aquesta institució.
Pel que fa la Generalitat, les principals obres els ajuntaments les han fet amb ajuts del PUOSC ( pla únic d’obres i serveis). Un pla plurianual, molt important per tots els ajuntaments. No tant flexible com el de la Diputació, però ha anat millorant amb els anys.
El problema amb aquest pla, i amb altres plans d’ajuts de la Generalitat és que no hi ha data de pagament. La greu crisis financera de la Generalitat ha comportat la paralització dels pagaments als ajuntaments fins arribar a extrems insostenibles.
Els ajuntaments ara no estan preocupats per la major o menor tutela que puguin tenir al damunt. El problema és de liquidesa. No hi ha diner, i no se sap quan vindrà, ni es poden fer estimacions aproximades. Molts ajuntaments han avançat diners propis per pagar als proveïdors o els contractistes, i ara veuen com han quedat sense fons, i no tenen data per recuperar el diner avançat.
A tot plegat s’hi afegeix el tancament gairebé total de crèdits i pòlisses de crèdit per part de les entitats financeres. Molts ajuntaments, tot i que sempre han complert les seves obligacions veuen com les noves pòlisses queden reduïdes a la meitat del que demanaven.
Així, doncs, tenim els ajuntaments en situació crítica. Per finançar el funcionament diari, per una banda, i per fer obres, per l’altra. Tant important és que la Generalitat disposi dels fons necessaris per garantir els serveis que presta, com que els ajuntaments en tinguin per cobrir els serveis bàsics. En els mitjans de comunicació es parla molt de les autonomies i poc dels ajuntaments. Recordem que aquests son els més directament lligats a la vida diària de tots els ciutadans i ja no poden aguantar més.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC