Joan Roma

SABER REACCIONAR
Es evident que el Partit dels Socialistes de Catalunya, està travessant una greu crisis, fruit de diversos factors interns i externs, i d’aquí els resultats electorals obtinguts en les darreres eleccions al Parlament, a les municipals i a les estatals.
Tots els grans partits, al llarg de la seva història han passat per moments difícils. No cal enumerar-los, però qui segueixi la política i li agradi la història, ho pot comprovar ben fàcilment. I ben a prop nostre, a França, en tenim un exemple ben clar. Un PSF en caiguda lliure durant uns quants anys, després de la desaparició d’un gran líder com Mitterand, ha aconseguit remuntar i convertir-se en el més ferm candidat a governar el país ,l’any vinent.
Això sí, han calgut grans esforços d’innovació, renovació i integració de sectors socials, i obrir-se cap a noves fórmules organitzatives, i electorals, entre les quals la d’elegir el candidat a la presidència, mitjançant primàries en les quals poden participar militants, simpatitzants i persones no vinculades al partit.
Noves fornades de càrrecs a tots els nivells, respectant i complementant la feina d’experimentats polítics, han permès obrir-se a la societat i convertir un vell partit, en un de nou i posat al dia.
Bé, estem ja en ple Congrés del PSC, a Barcelona. Qui hagi seguit des de dintre o des de fora els moviments precongresuals, haurà comprovat com tothom tenia clar que s’havia de reaccionar d’una manera profunda i generalitzada. Ningú podrà pensar ni creure que les candidatures de les diferents opcions han estat conduïdes o marcades per directrius internes o externes. La llibertat ha presidit tots els moviments i “l’aparell” del partit s’ha mantingut neutral.
Tot és possible i tot és modificable, en el marc del Congrés. Les regles de joc estan clares des de fa anys i funcionen en tot el seu conjunt. No hi ha cap mena de dubte que els resultats obtinguts, en les darreres conteses electorals, han servit per fer reaccionar el partit en tots els seus àmbits. Demà, diumenge, els resultats es faran públics, a nivell de direcció, a nivell dels òrgans principals del partit, i a nivell dels documents. Els catalans i catalanes podran veure si s’han fet els deures degudament.
I és que res passa sense causes concretes. Alguns, sobretot des de fora, tenen clars els camins per on hauria d’anar el PSC. Segurament cap una direcció contrària a la dels ideals del socialisme. Tancar-se dintre de Catalunya, i batallar cap enfora. Convertir-se en una mena de “nacionalisme d’esquerres” que no sintonitzaria amb les necessitats de la societat actual. Si una cosa constatem d’aquesta crisis és la necessitat d’enfortir els llaços entre tots els països que conformen la UE, i cercar una societat més justa a nivell mundial.
Podem actuar localment i pensar globalment, però sempre agrupant forces per tenir més capacitat d’influir i canviar les decisions dels governs de torn. I ara tindrem ocasió de veure que el nostre funcionament federal pot fer front, en millors condicions, a l’acció de govern del PP que si anéssim sols.
En qualsevol cas, animo a comprovar els resultats del Congrés no solament per les cares del nou PSC, sinó també pels ideals renovats i posats al dia que s’hi ha debatut i aprovat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC