Joan Roma

PERSPECTIVA HISTÒRICA
Els problemes diaris no deixen veure la perspectiva històrica ni el marc en que determinades decisions es prenen. Estem vivint uns canvis tant profunds i tant immediats que no donen temps a valorar-los degudament.
Han passat ja les eleccions i hem vist imatges ben diferents a les de poques setmanes enrere, quan el PP feia servir totes les artimanyes possibles, com tal poder desgastar el govern Zapatero. Alguns voldrien retornar la pilota i ara obstaculitzar el traspàs de govern o pagar amb la mateixa moneda els primers mesos del nou govern que seran molt durs. Tant o més durs del que han estat els darrers dos anys.
Però, no tots els partits son iguals ni tots els càrrecs polítics actuen de la mateixa manera. Ho anirem veient en els propers temps.
I ho veiem ja a casa nostra, on el Govern Mas, incompleix la majoria de les promeses fetes, i oblida els greuges i atacs protagonitzats pel PP ben poc temps enrere, tant aquí com a la resta d’Espanya. Son aquests canvis sobtats els que fan perdre confiança en la política.
Però tornant al principi, sempre hem de donar temps , per poder valorar les decisions preses en cada moment. El president Zapatero ha hagut d’enfrontar una de les etapes més dures de la democràcia. Som molts, els qui demanàvem més explicacions i més detalls davant decisions que ens han dolgut. Potser, no s’han pogut o volgut explicar determinades pressions o obligacions. Governar és actuar i no sempre amb tota la informació i temps necessaris.
Sigui com sigui, d’aquesta crisis Europa n’ha de sortir reforçada. Estem vivint una transformació que farà història. Estem passant d’una Europa confederal , a una de federal. Si fins ara, cada estat conservava íntegres molts dels seus poders, ara han de delegar-los a favor d’un autèntic poder central. Poc a poc, però sense retorn, ha d’haver-hi una gran autoritat econòmica, a la qual es supeditin tots els estats membres. I una política exterior comuna, un exèrcit conjunt, la moneda que ja la tenim, i així, fins assolir les característiques pròpies d’uns Estats Units d’Europa.
Aquesta crisis ha accelerat unes dinàmiques molt lentes, feixugues i gasives per part dels estats que lògicament no volien perdre els seus poders nacionals, però quan s’arriba al punt on estem, o es va endavant o parem. I parar volia dir, desmuntar molta de l’estructura construïda, i caure sota la influència de les altres potències mundials.
Complicat panorama, i complicada situació, de la qual no tenim prou elements per valorar-la. Podem llegir moltes opinions i declaracions, però el pinyol de la qüestió el tenen molt poques persones.
D’aquí que haguem de valorar les decisions per les aproximacions que ens arriben des de diferents angles. Es en aquest context, que el president Zapatero serà jutjat. Ha tingut la valentia de prendre decisions dures i contundents, no tots poden dir el mateix. I ha renunciat a continuar. Lògicament ha comès errors, però, potser molts dels errors que li hem atribuït no seran vistos com a tal , quan tinguem una millor perspectiva històrica. En qualsevol cas, ara toca jugar, als qui l’han atacat per tots els mitjans. No trobaran la mateixa moneda en l’actitud dels socialistes.
Per sortir d’una situació com la present, la unió i pacte son indispensables , entre les principals forces polítiques. Que tothom jutgi les diferències d’actuar.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC