Joan Roma

MITGES VERITATS
No hi ha res pitjor per la credibilitat de la política i dels politics que utilitzar les mitges veritats com a norma de conducta habitual, en les relacions institucionals i entre aquestes, i els ciutadans. Sobretot perquè qui en fa ús oblida que la veritat acaba per imposar-se i demostra qui té credibilitat i qui no en té.
Portem mesos amb greus discusions i debats sobre els suposats incompliments del govern central respecte la Generalitat en matèria econòmica. No és la meva intenció defensar uns o altres, perquè els errors han vingut de les dues bandes, i el resultat ha estat pèssim en matèria de serietat i claredat.
Fa prop d’un any varem encetar el debat sobre el retorn de diners , avançats de més, pel govern central sobre càlculs erronis d’ingressos previstos. Aquest error de càlcul afecta autonomies i ajuntaments, de manera que s’han de retornar diners ja gastats amb els problemes que això comporta. No és grat trobar-se amb aquesta situació, i com alcalde que sóc també m’afecta, però son les regles de joc que tenim vigents.
Ens pot agradar més o menys, podem demanar nous terminis i facilitats de retorn, però la llei s’ha d’aplicar, governi qui governi. Una altra cosa és, la possibilitat de concedir ajuts que facilitin aquest compliment, però en aquests temps, és somiar truites.
El govern Mas, sap perfectament les regles de joc vigents i per tant, no calia fer tanta gesticulació davant uns resultats clars i transparents. Demanar l’incompliment d’una llei no és precisament missió d’un bon governant.
I parlant d’incompliments, passem al segon dels debats tinguts, aquesta vegada respecte 759 milions que suposadament han de venir del compliment de la disposició adicional tercera de l’Estatut. En aquest cas es tracta de transferències per inversions realitzades per la Generalitat a càrrec als pressupostos generals de l’estat. Uns diuen que no els paguen perquè la Generalitat no ha justificat degudament aquestes inversions, o perquè no s’han signat els convenis preceptius,etc. Per part de la Generalitat no s’aclareix cap dels dos conceptes, i simplement diuen que preveien cobrar aquests diners, i per aquesta causa no podran pagar les nòmines i pagues extres del personal.
Tots els qui tenim algun càrrec institucional sabem que en matèria econòmica no es poden barrejar peres amb pomes i si havien de venir els 759 milions, no es podien destinar a pagar nòmines, sinó factures d’empreses que haguessin treballat en obres de la Generalitat. Una cosa és capítol sis i una altra capítol ú.
Aquesta cosa tant simple i senzilla fa creure en un doble joc per part del govern Mas, i permet fixar com a titol d’aquest article el de les mitges veritats, perquè el tema no està gens clar. No es pot dir que no es paguen les nòmines perquè no arriben diners que estaven destinats a d’altres coses. I si s’enganya en un tema, qui ho fa no mereix confiança quan denuncia altres incompliments.
I de fet, el govern central, ha avançat uns dies la bestreta mensual de desembre amb un miler de milions d’euros per la Generalitat, cosa que hauria de permetre el pagament sencer de totes les obligacions i no és així.
Per últim, el mateix govern Mas incompleix el que denuncia a Madrid, per quan els ajuntaments de Catalunya esperen el cobrament de prop de cinc-cents milions d’euros que els deu la Generalitat i no saben quan els rebran.
En resum, les mitges veritats mai resolen res, i enverinen la vida política. No és seriós el seu ús i abús, i encara menys en època de crisis i greus dificultats. La serietat obliga a explicar amb veracitat les obligacions d’uns i altres. De moment no ho veiem.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC