Joan Roma

ALTRES RETALLADES
No és estrany que tothom estigui neguitós i inquiet davant un futur tant inestable com el que vivim, i si això preocupa els particulars, també ho fa als qui tenim càrrecs institucionals.
En un temps rècord hem vist canviar el mapa de les caixes d’estalvis, sense conèixer ben bé com acabaran. Més ben dit, si alguna continuarà o no, perquè excepte una o dues, totes les altres sembla ser que estan condemnades a convertir-se en bancs o desaparèixer.
Del que es parla poc és del que passarà amb les obres socials d’aquestes caixes. Més ben dit, del que està passant, puix que pràcticament han desaparegut. I hem de parlar d’aquestes retallades o d’aquestes supressions perquè afectaran un gran nombre d’activitats, en molts pobles i ciutats. Precisament activitats lligades a serveis socials, que ja son retallats per part de les institucions.
I és que en pocs anys hem patit canvis molt importants en els ajuts que concedien les caixes als ajuntaments, a entitats, clubs, associacions, etc.
Primer va ser l’excusa que donar petits imports els comportava moltes despeses de gestió i complicacions per voler ajudar a tothom. Amb aquesta primera excusa varen desaparèixer ajuts a clubs esportius, entitats culturals, associacions de tota mena, etc. Uns ajuts importants perquè permetien comprar material, editar cartells, fer carnets o qualsevol altra de les necessitats d’una entitat social.
Pel que afectava als ajuntaments, es varen perdre ajuts per la festa major, o per alguna altra festa tradicional del poble. També es va anul•lar una bona iniciativa com era el pagament d’una activitat concreta de la festa principal del poble. Una activitat destinada al públic infantil.
D’aquelles primeres retallades, varem passar a unes altres, en que cada any es reduïa l’import per activitats de la gent gran, tant si l’organitzador era l’ajuntament com alguna entitat privada, sense afany de lucre.
També, varen desaparèixer els ajuts més rellevants, cada dos o tres anys, destinats a equipar algun edifici social, o mèdic, etc.
I hem arribat al punt que ja no sabem ben bé que queda d’aquella obligació de destinar un percentatge dels beneficis a obra social. De fet, ja no sabem quina caixa ha tingut beneficis, o es quadraven els números , i es destinava a obra social el que els directius decidien.
El fet és que ens trobem en plena crisis econòmica, amb retallades per tot arreu, i qui hauria de mantenir les seves aportacions, no existeix o està en vies d’absorció, o transformació en banc o en una altra entitat financera. Mentrestant els equipaments socials i les activitats que s’hi desenvolupen, en els llocs que depenien de l’obra social, es troben immersos en una gran incògnita i una gran inseguretat.
Aquest és un altre dels àmbits que algú hauria de donar explicacions de com quedarà, i què passarà amb tot el que fins ara en depèn. I semblaria que la obligació de mantenir les obres socials, hauria d’estar garantida.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC