Joan Roma

PRESERVAR EL PATRIMONI RURAL.
Quan parlem de patrimoni, sovint ens referim a les esglésies, monuments, edificis públics, fonts, etc. Es a dir, tot allò que pertany a estaments oficials, siguin Parròquies , Bisbat, o Ajuntaments, però molt poques vegades parlem de patrimoni privat.
I en canvi podem veure per tot el Lluçanès i comarques veïnes un immens patrimoni particular, format per cases de pagès, autèntics monuments d’arquitectura civil que marquen les èpoques i la riquesa o decadència de la zona.
Què està passant amb aquest patrimoni ? Quin és el seu destí ? Tot depèn de qui en sigui el propietari i com li vagin les coses. Es a dir, depèn totalment del destí de la família propietària i de la major o menor sensibilitat que tingui envers el patrimoni heretat. Això vol dir, que molt d’aquest patrimoni pot desaparèixer en qualsevol moment. En tenim proves ben palpables per tot arreu.
Antigues cases pairals, antics molins, cases fortificades, cabanes de pastors, granges, etc, conformen un conjunt d’un valor inestimable, sobre un territori esplèndid a nivell de natura.
Alguns ajuntaments i la pròpia Generalitat han legislat per preservar algunes d’aquestes construccions, però no sempre en la bona direcció. Molts pagesos, temen i amb raó que posar l’etiqueta de “protegit” equival a tenir una propietat mig hipotecada per normatives que obliguen molt i donen pocs drets, per no dir-ne, cap.
En d’altres països, tenir una casa pairal, suposa un legítim orgull per ser una mostra d’antiguitat i arrelament a la terra, al paisatge, a la història del país. No se’ls ocorriria en cap moment, construir una granja al costat, feta de totxanes, amb teulada d’uralita. O posar-hi un cobert , fet de pressa i corrents, amb qualsevol material de rebuig, per plegar-hi eines, cotxes, tractors vells o nous, etc.
Aquí, massa sovint veiem imatges com aquestes. També és cert que molts propietaris mantenen les seves propietats en magnífiques condicions. De totes maneres, ha d’haver-hi una línia permanent d’ajuts per poder preservar tot aquest patrimoni. Arreglar la teulada d’una d’aquestes cases immenses pot suposar un cost inassumible pels propietaris, i no es pot traspassar la única responsabilitat a ells, si realment volem conservar els edificis civils que tenim per tot arreu.
Seria desitjable facilitar ajuts, en forma de subvencions o crèdits en condicions especials, a tothom qui vulgui restaurar patrimoni. No ens podem permetre deixar caure cases o altres tipus de construccions, per molt privades que siguin perquè mai més les recuperarem, de manera que si es donen ajuts per la implantació d’activitats econòmiques, o per millorar paisatges, per mantenir boscos, rieres , etc, és justificable donar-ne per garantir la supervivència del patrimoni rural que tenim. Es un testimoni clau de la nostra història col•lectiva.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà).