Joan Roma

NOVA ETAPA – CONSELLS COMARCALS.
Aquest divendres es constitueixen els Consells Comarcals,de la província de Barcelona, sorgits dels resultats electorals de les passades eleccions municipals.
En un moment en que molts es qüestionen l’existència de determinades institucions, com les Diputacions, son pocs els que proposen la desaparició d’aquests organismes comarcals.
Alguns poden pensar que és bona senyal perquè indicaria que son útils i ben valorats, d’altres poden suposar que no es parla d’ells pel gran desconeixement que se’n té. M’inclino més per aquesta segona opció.
Ben poques persones estarien en disposició de dir el nom del president del seu Consell Comarcal, o algunes de les funcions que fan. En general, s’ha passat de proposar la seva desaparició, a proposar canvis substancials, per fer-los més operatius i eficients. Al final no s’ha fet ni una cosa ni l’altra. Els nous Consells Comarcals, son igual que els vells.
Però cada mandat que passa demostra la necessitat d’introduir canvis significatius en la seva composició, en el seu finançament i en les funcions encomanades. Poques coses son semblants a les existents més de vint anys enrere. Tota institució necessita posar-se al dia, i els Consells, també.
Poden ser útils, si tenen clares les prioritats del territori, saben coordinar-se amb els ajuntaments , els agents econòmics i socials. Però pocs ho han aconseguit , de manera que el mapa de les funcions dels Consells és tant variat que es fa difícil fer-ne un retrat complert.
Des del principi, les poques competències que han tingut, han procedit de la Generalitat, en matèries molt poc rellevants. Després, les seus dels Consells han servit per acollir algunes oficines de la Generalitat que no tenien un altre lloc per ubicar-me. I la falta de voluntat descentralitzadora no els ha permès fer les funcions que de bon principi aspiraven a tenir.
En resum, i al cap de tants anys, no son ni carn ni peix. No tenen autonomia financera, ni política, en cap matèria. Fan funcions de finestreta en alguns casos, i en altres de pas intermig entre els ajuntaments i la Generalitat. Per damunt tenen les Diputacions amb molts més recursos i mitjans, a disposició dels ajuntaments. I per sota tenen els ajuntaments que si son grans prescindeixen dels Consells, i si son petits, no els poden ajudar gaire per falta de possibilitats.
L’actual situació de crisis generalitzada, i de retallades en tots els àmbits, els Consells ho tindran encara més difícil per justificar la seva existència. Només amb un replantejament profund i seriós de la seva necessitat i existència, podran sobreviure. I si es parla de tenir llei electoral catalana per les properes eleccions al Parlament, també haurem de parlar de noves lleis territorials, en les quals es fixin uns objectius molt concrets pels organismes comarcals, que bàsicament haurien de ser Mancomunitats de serveis, amb un protagonisme clar per la capital, i una voluntat de treure profit de sumar recursos i esforços, dintre del propi marc comarcal.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC.