Joan Roma

BATIBULL DE XIFRES
Estem ja al final del període en que els nous ajuntaments han de fer el ple de cartipàs i fixació de les regles de joc de l’actual mandat. Entre els punts a acordar hi ha el tema de les remuneracions, indemnitzacions o compensacions que han de tenir els alcaldes, regidors de govern i d’oposició.
Cada quatre anys es produeix un allau d’informacions, polèmiques i crítiques per les xifres que salten als mitjans de comunicació amb molt pocs detalls, i en alguns casos, amb un elevat grau de demagògia en funció de qui dona la informació i com la dona.
No és estrany que haguem tornat a tenir la mateixa polèmica, incrementada per la situació general de crisis que viu el país, i que fa més sensible qualsevol xifra, sense els oportuns aclariments. I ens ha de preocupar aquesta polèmica perquè s’afegeix a d’altres que tampoc son gens positives per la gent que ens dediquem a la política amb més o menys intensitat, amb compensacions o sense, que de tot hi ha en aquest àmbit.
Fa una dotzena d’anys que ,davant aquesta situació, es va proposar que fossin les dues entitats municipalistes les que fixessin uns barems pels sous d’alcaldes. El més fàcil era fer-ho en base el nombre d’habitants de cada municipi. I així es va fer, tot i que la realitat és molt variada i complexa com per simplificar-la tant, però ha servit durant uns anys.
Ara, però caldria actualitzar-los i adaptar-los a les noves realitats, sense ànims, però d’imposar res, perquè els ajuntaments tenen la seva autonomia garantida en aquesta i moltes altres decisions. Amb tot, sí seria convenient no tenir cada quatre anys unes polèmiques que no afavoreixen en res l’imatge dels representants municipals.
Caldria també donar més detalls per part dels mitjans de comunicació perquè sovint es barregen conceptes radicalment diferents. I pràcticament enlloc s’exposa si el sou fixat és per dedicació complerta o en un determinat percentatge. O si és brut o net, l’import donat.
En la majoria de casos es comparen sous de municipis en funció del padró d’habitants, i d’aquí se n’extrauen conclusions precipitades. No és igual un municipi costaner o d’alta muntanya, per posar dos extrems, en que durant l’any té tres o quatre mil habitants, i els caps de setmana i per vacances superen els deu o quinze mil. El pressupost a gestionar, els serveis , el personal ha de tenir unes dimensions molt més grans que un municipi que no tingui aquestes característiques.
L’important és la transparència i que tothom sàpiga les condicions en que treballa el seu Consistori. Si se n’ha abusat de les condicions aprovades hi ha l’oposició que ho ha de denunciar, i sinó els ciutadans passaran comptes , amb el seu vot. En principi, i com a regla general, la dedicació més o menys intensa a un ajuntament, ja no es pot fer a hores perdudes. Ni per part dels regidors, i encara menys , per part de l’alcalde.
Es just, doncs, que la dedicació es compensi perquè va a favor d’un millor funcionament de l’ajuntament. El tema és de proporcions. En general, i més en aquests moments, les xifres han estat molt majoritàriament raonables i algunes que han sobresortit no sempre s’han donat en tots els seus detalls. Mirem bé les dades, i no ens creguem sempre algunes comparacions, mal extretes i no comparables, per raó de factors diferents.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC