Joan Roma

INDEPENDENTS AL PODER
La mala imatge dels darrers anys envers els partits polítics, i càrrecs institucionals, en general, ha motivat l’aparició d’un bon nombre d’agrupacions d’independents , amb fortuna diversa segons els pobles i ciutats. Molts altres s’han quedat pel camí, per no haver tret un mínim de percentatge per ser presents a la vida política. Hauran vist les dificultats de fer-se un lloc, en aquest món, molt criticat, però absolutament indispensable.
La suposada “bondat” dels independents, respecte els candidats “de partit”, es comprovarà ben aviat. Molta gent creu que presentar-se sota unes sigles, suposa sotmetre’s a una mena de disciplina , dirigida des dels centres de decisió, centralitzats a Barcelona i desconeixedors de la realitat comarcal o local. I des d’aquestes centres s’impartiria doctrina i directrius de com actuar en cada circumstància i lloc.
Res més lluny de la realitat, però costa molt de trencar aquestes “imatges” i rumors que circulen per tot arreu. La visió dels partits que donen molts mitjans de comunicació, res tenen a veure amb la vida diària, dels partits, i encara menys dels qui els representen en els diversos estaments institucionals. L’autonomia i llibertat d’actuació son immensos, i la representació partidista té molt de positiu i ben poc de negatiu, si és que en té.
Just aquests dies es posen en funcionament els ajuntaments sorgits de les passades eleccions del 22 de maig, i de la constitució del passat 11 de juny. Es ben diferent encarar el govern des de la més absoluta independència, i soledat que des d’un partit. D’entrada la informació, documentació i assessorament son essencials per poder participar en un govern o a l’oposició. Es nota immediatament qui ve preparat i qui, no. Però , tant o més important és disposar sempre de companys i amics, amb qui discutir, valorar i avaluar actuacions presents o futures.
Del debat, sempre surten solucions. I de l’experiència d’uns i altres, resulten propostes més madures o contrastades en altres indrets. D’aquí que pensar que els “independents” son estrictament millors o més lliures a l’hora de prendre decisions, és una equivocació o una idea preconcebuda, que res té a veure amb la realitat. També això es podrà comprovar en els propers mesos, en aquells ajuntaments on el pes dels independents ha estat decisiu.
Hi ha també un debat obert, permanentment en temps d’eleccions, com és el de somiar amb llistes “obertes”. Es a dir, llistes amb candidats que la gent podés votar o esborrar segons conveniència, confiança o proximitat. El resultat seria un conjunt de candidats, impossibles de cohesionar sota un programa comú, i un govern conjunt.
Sí, aniria bé , modificar la llei electoral municipal i també la del Parlament per aconseguir una major estabilitat. Veure tants pobles fent equilibris per arribar a acords entre dues , tres o més forces polítiques, fa patir, perquè difícilment arribaran a bon port. Es molt difícil crear equip, posar-se d’acord sobre un programa comú, actuar coordinadament i solidàriament. No és estrany la dificultat per modificar la llei municipal,tot i la necessitat de trobar-ne una que donés major estabilitat.
En quan a la del Parlament, no hi ha hagut autèntica voluntat. No deixa de ser paradoxal que siguem l’únic territori sense una llei pròpia. I convé canviar-la perquè les diferències entre províncies distorsionen clarament el resultat final. Una vegada més , CiU ha promès l’aprovació per aquest mandat, però l’incredulitat és la nota dominant.
En aquesta sí es podria introduir algunes novetats que fessin més propers els candidats als electors. Hi ha propostes sobre la taula, però falta la decisió política.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC