Joan Roma

GOVERNS ESTABLES
A falta d’anàlisis detallats i a l’espera d’informes ben documentats, dintre d’unes setmanes, queda força clar que els pactes de govern no han donat els resultats previstos. No tenim encara cultura de pacte, i els socis tenen por de quedar absorbits pel soci gran, i tothom vol sortir a la foto , encara que al final l’espatlli. I s’han espatllat moltes fotos, per culpa del protagonisme exagerat d’uns i altres.
I hem tingut, dos governs de la Generalitat, donant mal exemple sobre el que hauria de ser una cooperació i entesa cordial, eficaç i lleial entre forces polítiques, diferents, però batallant per un mateix objectiu.
D’aquelles imatges s’ha passat a d’altres de més locals. I els alcaldes, dedicats a gestionar i administrar, han hagut de fer polítiques d’equilibris constants i dedicant més temps a pactar amb els socis que no pas a la feina diària.
Es evident que la feina diària se’n ressent i es traspua de l’ajuntament cap enfora. Anar a un barri, a un nucli, o negociar amb entitats, associacions i clubs, i no poder arribar a acords immediats, per haver de consultar cada aspecte amb cada soci, no agrada als ciutadans.
Un alcalde, o un regidor ha de tenir un ampli marge de negociació com per poder tancar temes importants. I en molts ajuntaments uns càrrecs han marcat a uns altres, per evitar èxits o fugir dels fracassos. En fi, els errors es paguen i la falta de cohesió, també. Es una de les lliçons a extreure de les passades eleccions.
I costarà, perquè el mapa municipal tampoc és que s’hagi simplificat massa, i caldran molts pactes per constituir governs estables. I a dia d’avui, disposar d’una majoria suficient és un objectiu estratègic de primer ordre. Ja ho era abans, com hem dit, però en temps de crisis, ho és molt més.
S’han de prendre decisions importants en tots els àmbits, i difícilment els ciutadans entendran que els partits de govern tornin a perdre temps discutint si son verdes o si son madures o a qui li correspon la primacia en un tema determinat. Els ciutadans volen solucions i no els importa d’on vinguin.
Toca, doncs, construir majories sòlides, estables, que puguin planificar a quatre anys vista. Res d’equilibris estranys i poc durables, i res de compartir, repartir o trossejar alcaldies, perquè és una decisió clara en contra de l’estabilitat i la governabilitat. No estem en temps de poder fer experiments.
I en aquests pactes estables, s’han de trencar determinades línies. Si una majoria estable s’ha de constituir entre els dos grans partits, endavant. Ja hi haurà temps en el proper mandat de tornar a la rivalitat. Ara no toca. El que tampoc toca és ajuntar-se amb qui sigui per trencar les majories “lògiques”. Qui ho promogui segur que escarmentarà. Intentar lligar projectes antagònics , mai surt bé.
En definitiva, tenim davant nostre i fins el dia 11 de juny, un temps per preparar els nous governs municipals. Malament si no es comença d’immediat perquè les preses en aquests temes son males conselleres. I pensar que es pot governar un ajuntament amb pactes “ a la carta” és desconèixer el funcionament diari dels afers municipals. L’estabilitat i fortalesa son elements claus per un bon govern.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC