Joan Roma

SENSIBILITAT A FLOR DE PELL.
Quan tota l’atenció mediàtica, està en els polítics, és lògic actuar en conseqüència i estar atent a no afegir cap argument més als que busquen augmentar el seu desprestigi. Per això no s’entenen posicions com les de diputats del Parlament Europeu, que voten en contra de rebaixar la tipologia dels bitllets d’avió, per estalviar diners, o es mostren contraris a congelar sous i dietes.
Aquest sol fet, ha motivat milers de protestes, debats, escrits, denúncies a tot arreu i per part de tothom. I tenien raó. Es inacceptable que en les condicions actuals, els diputats no reaccionessin de forma automàtica i votessin a favor. Ens podíem haver estalviat un nou escàndol , i haver guanyat un exemple de pedagogia política. Esperem no es repeteixi cap altre cas semblant.
Altres mostres de sorpresa i indignació apareixen tot sovint en els mitjans de comunicació, donant compte dels sous , comissions , bonus o altres fórmules de gratificació establertes pels membres de Consells d’Administració de Caixes i Bancs, molts d’ells “alimentats “ amb fons públics.
No s’entén com Consells d’Adminstració de Caixes i alguns Bancs, puguin haver portat a situacions de fallida, i continuïn al front de les mateixes entitats, amb sous d’escàndol, i privilegis ben poc coneguts. Son ells mateixos els qui estableixen els sal.laris i no solen apostar per l’austeritat. Perquè no s’han establert ingressos raonables, segons tamany de l’entitat financera ? Perquè no s’han fet fora de l’entitat, gestors que han mostrat la seva incapacitat? Perquè no s’actua sobre els seus patrimonis quan han actuat deslleialment ?
En aquest cas, sorprèn agradablement la reacció del govern d’Islàndia, actuant contra els protagonistes de la crisis financera que va portar el país a una situació d’extrema gravetat. Allà no els han premiat , al contrari, han emprès actuacions judicials per establir responsabilitats, i castigar comportaments inadequats. Es una bona pedagogia política, en aquest cas empresarial – financera.
Ens hagués agradat veure una reacció similar a casa nostra. Suposo que molts pensem així, i no entenem tantes ajudes, sense cap càstig. I en aquest cas, no parlem de polítics sinó financers. Si demanem vides exemplars, demanem-ho per tots. I veure sous de nou o deu milions d’euros a l’any, no es troben justificats ni per dedicació ni per maldecaps.
Es hora, doncs, de demanar sensibilitat, congruència i coherència a tots els col•lectius, sobretot als qui tracten temes públics, i tant públics son els diners de les administracions, com de les entitats financeres. Tothom ha de ser transparent i tenir sentit de les proporcions.
Aquesta crisis porta afegida la necessitat de canvis en profunditat , a tots els nivells. Millor fer-ho ara mateix que no esperar a que passi. I amb tants aturats, i persones amb nivells d’ingressos realment baixos, qualsevol cosa que surti de les proporcions, provoca indignació i desafecció. Esperem tothom en prengui nota, i en primer lloc, els qui estan en càrrecs de responsabilitat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.