Joan Roma

RETALLADES O CANVIS ESTRUCTURALS ?
La situació econòmica, obliga a emprendre camins no explorats ni previsibles, mesos enrere. Qui faci els deures en profunditat se’n sortirà i qui no, ho passarà molt malament. Aquests dies sentim i llegim declaracions que seria millor no haver-les fet, ni publicat. Son desafortunades o poc realistes.
Si el panorama general obliga a reduir el dèficit fins extrems molt complicats, es pot discutir la via per arribar-hi, però no el resultat final. I si als ajuntaments se’ls obliga a complir uns determinats paràmetres, no seria de rebut que la Generalitat les incomplís.
Tampoc seria de rebut que si el Govern Central ha de fer unes aportacions determinades i obligades per llei, que no les fes. Aquí ha de complir tothom, i quan més altes son les responsabilitats, més rigorós ha de ser el seu compliment.
Dit això, suposo que arribats al punt en que estem, i encaminats cap objectius difícils de complir, el que pertoca no son tant retallades, com posar en marxa canvis estructurals de gran extensió i profunditat. No s’hi valen cops de tisores per un cantó o altre, sinó anar a l’arrel del problema.
L’Administració de la Generalitat i la de molts ajuntaments ha crescut de manera exponencial des de l’inici de la democràcia. S’ha de planificar la seva reducció i adaptació a la nova situació , preservant els serveis essencials. Tocarà fer sacrificis importants, però deixant alguns àmbits, assegurats. Almenys és el que molts ajuntaments estan fent.
Per part de la Generalitat, durant els anys de grans ingressos es va anar creant una administració molt semblant a l’estatal. Va ser un primer greu error, difícil, ara de corregir, però indispensable per reduir la despesa. Aprimar l’administració, vol dir fer-ho amb una molt ben portada planificació per no sostreure mitjans de tot arreu, sense criteris de prioritats.
Recordo els anys de Parlament, repassant memòries de Departaments, plens d’organismes , instituts i serveis que no eren indispensables pel funcionament del país. A nivell del conjunt de l’administració estem parlant de massa dispersió , a un cost elevat. Tocarà fusionar o eliminar molts d’aquests organismes existents.
També s’haurà de plantejar la viabilitat o la justificació de les “ambaixades” catalanes a l’exterior. Suposen despeses elevades, per uns resultats, no sé si justificables. I l’ús de les noves tecnologies hauria de permetre estalviar en tràmits i gestió. A l’igual que la revisió de circuits administratius complicats, llargs i costosos, simplificant-ne els camins, i afavorint la competitivitat.
De moment, assistim a anuncis de retallades, i debats sobre els límits possibles. Aviat tocarà entrar en els canvis de models i sistemes de les administracions per ajustar els ingressos a les despeses i aconseguir la complicitat dels ciutadans en la seva posta en pràctica. La consciència de que estem en nous temps que comporten nous models de vida , han entrat a totes les llars. Les famílies han ajustat les seves despeses, i ara toca fer-ho a les administracions, mitjançant acords entre totes elles, i no entrant en debats estèrils o poc fonamentats. Aquí no es pot “plantar” ningú, perquè tots anem en el mateix vaixell.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC