Joan Roma

NO TOT ÉS GOVERNAR.
Com tothom ja sap , el dia 22 de maig tindran lloc les vuitenes eleccions municipals. Una magnífica ocasió per participar i votar la millor opció, si és que hi ha alternativa a l’equip de govern actual. En un territori amb tants pobles petits, es fa especialment difícil trobar gent que vulgui presentar-se a les eleccions, i entrar en confrontació amb la llista habitual.
Les petites comarques, on tothom es coneix i on molts son parents d’uns i altres, costa de trobar candidats que vulguin dedicar uns anys de la seva vida a la “cosa pública”. Mal fet, perquè és una gran oportunitat per participar i fer possible la millora del poble, en tots els aspectes desitjats. Tot i la crisis hi ha multitud de coses que es poden fer, amb pocs recursos i bona voluntat.
De totes maneres, avui voldria exposar algunes de les actuacions que els alcaldes de pobles petits ens toca fer i no sempre son conegudes pel públic en general. Tothom s’imagina un alcalde signant papers, inaugurant una obra o rebent personatges oficials, però aquestes son una petita part de les funcions d’alcalde, n’hi ha d’altres que son desconegudes, i tanmateix ocupen una part de la dedicació a l’ajuntament.Veiem-ne alguns exemples:
Des de fa uns anys s’ha posat de moda, per part de gent jubilada o pre-jubilada, de fer l’arbre genealògic de la família. Ja tremolem quan ve algun d’aquests afeccionats a consultar els llibres de registre civil, perquè ens podem passar hores buscant, els naixements, els casaments o les defuncions de cada membre de família. Llibres antics, delicats i necessitats de tota mena d’atencions, sinó els volem perdre. I fer fotocòpies, i demanar informacions a la gent més vella del poble, etc, etc. Un dels exemples de “feina” d’alcalde de poble petit que tot sovint ens toca atendre.
Tot sovint també ens ve gent que fan rutes tant curioses com la de recollir l’estampació de segells d’ajuntaments de tot Catalunya o tot Espanya. Es a dir, s’han proposat visitar tots els pobles i per demostrar-ho res millor que l’alcalde els signi un paper, i estampi el segell municipal.
Altres, el que volen son “pins” del poble. Hi ha milers de persones que col•leccionen “pins”. Aleshores, uns per telèfon, altres per carta o per correu, i d’altres personalment venen a buscar el seu “pin”. En el nostre cas, els varem acabar fa un parell d’anys i no hem fet un nou encàrrec. De moment, anem dient que estan esgotats.
Tenim també els que venen de ruta caminadora, seguint el camí de Sant Jaume, o qualsevol dels altres camins marcats: GR-4, o d’altres. També toca atendre’ls i segellar el carnet corresponent.
De tant en tant, s’organitza alguna campanya de recollida de targes de presentació, en el marc d’algun concurs o repte, per part de nens/nenes afectats per alguna malaltia i que troben en aquesta actuació , una manera d’entreteniment o repte. Toca aleshores enviar la tarja d’alcalde, i buscar-ne d’altres per enviar a llocs tants llunyans com Austràlia, EUA, o qualsevol altre indret.
Aquest mateix joc, pot tenir altres variants com la de col•leccionar material d’oficina municipal, fulletons turístics, “saludes” d’alcaldes, etc, etc. I un altre consisteix en un joc piramidal d’enviar a 10 altres persones, un determinat escrit inicial, en una cadena sense final. Normalment aquestes peticions provenen d’alguna persona “especial” que vol entrar en el llibre de rècords del Guinness, o del seu país.
En altres apartats, podem rebre visites de “personatges curiosos” , estrafolaris o simplement “especials” que tant ens poden parlar dels àngels, com demanar diners per continuar un “camí iniciàtic” o d’altres tipus. En aquests casos, la paciència és la millor arma per atendre’ls.
I la crisis eclesiàstica, també ha comportat que algunes persones , optin per venir a confessar-se a l’ajuntament, en comptes de fer-ho a l’església, o en el consultori mèdic. De tot hi ha , i la confidencialitat d’un alcalde, és tant sagrada com ho pot ser d’un capellà.
Podria allargar els exemples, amb un reguitzell més de visites, trucades, trameses, etc, que rebem els alcaldes i que en els pobles petits despatxem directament nosaltres. Formen part del càrrec, i son inevitables si volem complir amb la doble funció: política i social. I formativa, perquè dintre del reguitzell, hi ha les nombroses enquestes, estudis, plans o projectes que des d’universitats, escoles, organismes varis, ens fan servir els alcaldes com informadors privilegiats.
De manera que qui es pensi que els alcaldes només fem el que oficialment ens toca, tenim moltes altres ocupacions, sobrevingudes que també ens ocupen molt de temps i fan un servei a la societat.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà)