Joan Roma

EL SOU DELS POLÍTICS.
Es inevitable que tot sovint, saltin a les portades dels mitjans de comunicació, noticies sobre els ingressos que tenen els polítics, en les seves diverses variants: locals, autonòmics o estatals.
Només falta que algun d’ells es “passi” com perquè es generalitzi aquest excés a tots els altres. Això passa amb els temes de corrupció, i per descomptat, amb els ingressos que perceben. Contra la confusió , el millor remei és la transparència i la puntual informació, però ben detallada i clara.
Aquests dies he pogut veure en molts mitjans com explicaven els ingressos dels diputats al Parlament, o diputats al Congrés i Senat, i la confusió era enorme. Es donaven xifres totals, unes vegades com ingressos bruts, altres nets, altres barrejats amb dietes, presidències de comissió, assistència a plens, etc, etc.
També, s’han donat informacions sobre jubilacions anticipades, privilegiades o “molt especials”, sense cap detall concret. Tampoc s’ha tingut en compte, el sistema d’incompatibilitats generals, o les particulars de cada agrupació política, de manera que la confusió i la tendència a exagerar ha estat norma general. D’aquí un nou malestar envers les persones que es dediquen als afers públics, pensant que son uns privilegiats que “s’arreglen” els sous i condicions de treball al seu gust.
Un article com aquest no dona espai per poder entrar en massa detalls, però em permeto informar sobre alguns dels aspectes poc explicats en la majoria d’articles , en mitjans d’abast general.
En primer lloc, hem de constatar que en el món municipal tenim poques situacions “escandaloses”. Es a dir, el contacte constant amb els ciutadans, els exàmens electorals cada 4 anys, i la proximitat, dona peu a que alcaldes i regidors, siguin molt curosos a l’hora d’aprovar les compensacions econòmiques. Tenim alguns alcaldes, amb sous exagerats, no a Catalunya, però sí en alguns altres indrets. Son excepcions. I en general, els sous municipals, son baixos respecte els de molts tècnics i funcionaris del propi ajuntament.
No és gens estrany trobar alcaldes que cobren menys que alguns dels empleats municipals, tot i treballar moltes més hores i tenir responsabilitats molt majors.
Si anem cap els Parlaments, Congrés i Senat, els sous son raonables , tirant a baixos, si els diputats tenen plena dedicació a la feina política. I aquí, tenim un primer problema quan es parla en general. Els partits d’esquerres, obliguen a tenir plena dedicació al càrrec, i en canvi, els partits de dretes permeten compaginar el càrrec amb altres activitats privades. Sinó es té en compte aquest factor, no és igual viure d’un sol sou que tenir-ne dos.
Tampoc és igual el sou d’un diputat o senador, amb cinquanta o seixanta hores d’activitat setmanal, i múltiples gestions i viatges, que un altre de poc atrafegat. Tampoc és igual viure a la capital, o venir de comarques i regions, amb despeses complementàries molt elevades.
Es bo i saludable, supervisar i controlar els ingressos dels polítics, però tenint en compte aquests i altres factors, i tenint clar que si volem plena dedicació i elevada vàlua, els ingressos han de tenir una certa proporció. I en qualsevol altre sector, dedicació i especialització son clarament millor remunerats. Pensem-hi i siguem prudents a l’hora de valorar informacions , massa sovint poc objectives, quan son referides a càrrecs públics.
Joan Roma i Cunill, President Fed. XI del PSC