Joan Roma

EL NOBLE ART DE LA POLÍTICA
He seguit amb interès una de les darreres polèmiques, en aquestes mateixes pàgines a l’entorn dels “canvis de jaqueta”, transfuguisme, interessos , més o menys confessats, etc. Es evident que la vida política comporta estar vigilat i supervisat des de tots els àmbits i racons. Coses ben habituals en altres àmbits son llargament criticades si estan relacionades amb la “cosa pública”. Fins un cert punt, és lògic i positiu.
El problema sorgeix quan les crítiques no son objectives o fruit d’informacions contrastades sinó producte d’invencions, rumors, o malentesos. O pitjor encara, son derivacions de campanyes ben planificades, amb objectius molt determinats, en contra d’adversaris que son considerats enemics.
Estem lluny encara, d’assolir graus de democràcia , a tots els nivells. Costa de respectar l’adversari, de reconèixer els seus mèrits, o d’acceptar els propis errors. Tot plegat fa una barreja explosiva que es manifesta en tots els mitjans de comunicació. Cada dia podem veure publicades informacions i declaracions que surten dels paràmetres del que hauria de ser la confrontació política ben entesa.
I això ho veiem entre forces polítiques, però també aplicada a discrepàncies territorials. Cada dos per tres, comprovem atacs a Catalunya que res tenen a veure amb la realitat. Es poden inventar greuges inexistents, o dades falsejades, per justificar les crítiques a qualsevol fet ocorregut a casa nostra. En fi, només cal donar alguna volta pel dial de les ràdios o televisions per tenir constància de les bestieses que s’arriben a inventar.
Tot plegat, ens ha de fer fugir d’aquesta manera d’actuar i quedar-nos en el que ha de ser “el noble art de la política”. Sota aquest concepte figura la dedicació de persones , a la “cosa pública”. Algú s’hi ha de dedicar, i quan més honestos, més treballadors i més idealistes, siguin millor per la col•lectivitat.
Sovint, a la vista de les noticies que apareixen , molta gent es pensa que en la política no hi ha “un pam de net”. No ens equivoquem. Hi ha molts que estem en política pel desig de servir als nostres conciutadans, sense cap més ambició , que la de transformar el poble o ciutat on hem nascut o on vivim, i no hem caigut mai en la temptació de fer dreceres o caure en propostes deshonestes.
El noble art de la política és exercit per milers de persones, que mai sortiran en els mitjans de comunicació, i que si hi surten és per explicar la feina que fan i els resultats que obtenen. No son gaire protagonistes dels mitjans de comunicació perquè la normalitat no ven, i en canvi sí ho fa l’escàndol.
Al Solsonès, ara mateix, uns quants centenars de persones han decidit anar en diferents candidatures municipals. En llocs per sortir o per acompanyar, però la immensa majoria, sense altres aspiracions que la d’ajudar a millorar les condicions de vida de la gent d’aquí. No deixem que alguns embrutin aquesta disponibilitat , i facilitem la pluralitat. Queden encara reminiscències de caciquisme en uns quants pobles , en els quals els que han manat sempre, veuen en les candidatures alternatives, no adversaris sinó enemics i actuen en conseqüència. Amenaces personals, professionals, pressions més o menys públiques, i moltes altres actuacions, per foragitar del seu territori a qui consideren un perill per la seva continuïtat.
Aquests son els que espatllen el noble art de la política, la traeixen i no poden ser considerats demòcrates. En el Solsonès, en queden un bon grapat, tot i que aparentment volen donar sensació de normalitat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC