Joan Roma

DE SOUS I POLÍTICS
Portem ja unes setmanes parlant de sous de càrrecs polítics, en uns termes que, en res ajuden a augmentar la confiança en els que ens dediquem als afers públics. La gent al•lucina quan veu alguns sous desproporcionats per la dedicació a la “cosa pública”, i a continuació aquesta situació es generalitza.
D’uns pocs casos , poc raonables, es passa a que tots els polítics fan igual, tots van a la seva, tots guanyen un dineral, amb poca feina i poca dedicació. Fatal, en uns moments en que la política no té bona premsa. I és que no s’ha de generalitzar. Intentaré explicar el perquè.
En general, els alcaldes que tenen plena dedicació a l’ajuntament, o els regidors , tenen unes compensacions econòmiques raonables. Fa anys que es va arribar a un acord de posar sous, en proporció als pressupostos municipals i al nombre d’habitants del municipi, de manera que no es poden trobar grans diferències entre uns pobles i uns altres, siguin d’una comarca o altra. I de fet, “sous d’escàndol” n’hi ha ben pocs a Catalunya. Una altra cosa és en alguns altres indrets d’Espanya. Sovint hem vist algunes dades d’alcaldes de ciutats mitjanes que no son gens raonables. Mal fet, i espero que els ciutadans passin comptes.
Situació semblant podem dir dels Diputats al Parlament, Diputats al Congrés o Senadors. Els sous son raonables, sempre i quan la dedicació sigui complerta. Una altra cosa és en els casos de partits que permeten als seus representants, compatibilitzar el càrrec públic amb una feina privada. Aleshores, els ingressos son desproporcionats.
Els partits d’esquerres exigeixen plena dedicació al càrrec i per tant viure d’un sol sou. En canvi els partits de dretes permeten altres activitats remunerades, del sector privat. Son casos ben diferents. I si els representants compleixen, amortitzen el sou, perquè és habitual treballar molt més que en l’àmbit privat. Es a dir, en la majoria de casos , és normal treballar 50 o 60 hores a la setmana, viatjar molt, i tenir importants responsabilitats.
Va bé, doncs, tenir present les diferents modalitats d’estar en política. No generalitzem quan parlem de la situació dels càrrecs polítics perquè la realitat és molt diversa.
I tornant a la comarca, hem pogut comprovar en els darrers dies, com alguns càrrecs comarcals tenien ingressos considerablement elevats, i ha costat saber-ne l’import. Es un dels grans defectes dels Consells Comarcals. Uns organismes poc representatius de la comarca, i amb un funcionament massa partidista, en la majoria de casos. Un refugi per càrrecs de CiU, un contrapoder a la capital, i un lloc per fer funcionar el partit. A càrrec de recursos públics. Un nou mal exemple pels ciutadans.
Fa anys que molts propugnem la reconversió dels Consells Comarcals en Mancomunitats de Municipis, dedicats a gestionar serveis i presidits per l’alcalde de la capital. Seria la millor manera de donar-los utilitat i evitar les situacions inadequades que ara es produeixen en bona part del país.
I el país no està per tenir administracions poc representatives i amb despeses poc útils pel conjunt de la societat. Si a tot plegat hi afegim poca transparència i poques ganes de col•laborar amb altres administracions i se situen com un contrapoder, el resultat difícilment pot ser positiu. Es un dels canvis que li convenen al país.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC