Joan Roma

CONVIDO JO, PAGUES TU.
Per boca del portaveu del Govern, Francesc Homs, s’han repetit diverses vegades aquestes paraules , volent deixar molt clar que no és just fer propostes o redactar lleis que comporten obligacions per part d’altres administracions.
En els darrers anys, a nivell de Catalunya, la mateixa discussió s’ha tingut respecte lleis del parlament en que es traspassaven múltiples obligacions als ajuntaments, sense els recursos necessaris per poder-les complir.
Aquest és un vell debat, en que tots parlen molt, però a l’hora de la veritat ningú compleix. La Diputació de Barcelona ha elaborat un extens i detallat informe sobre el gran nombre de competències i serveis que els ajuntaments han d’assumir, sense contraprestacions econòmiques per part de les administracions, dites superiors.
Cada any, una part significativa del pressupost que en molts casos pot superar el disset per cent se’n va cap a pagar despeses dites “impròpies”. Es a dir, que corresponen a d’altres nivells d’administració, però que els ajuntaments cobreixen per evitar carències importants als ciutadans.
En el cas de la Generalitat es calcula en uns mil tres-centes milions, l’import que suposen aquestes competències delegades, sense contraprestació econòmica, per part del Govern Central. Mal fet. Sigui qui sigui el que governi a Madrid o a la Generalitat. Tota competència ha d’anar acompanyada del finançament corresponent.
Però, si ho demanem al Govern Central, el mateix s’ha de complir a Catalunya. I és que massa sovint , només mirem cap a Madrid i ens oblidem d’aplicar la mateixa recepta a Catalunya.Gairebé tots els governs de la Generalitat han estat molt poc comprensius i col•laboradors amb els ajuntaments. I els ajuntaments han arribat a un punt que ja no poden fer continuar suplint les altres administracions.
Es ben cert , que els governs Maragall i Montilla, han fet un gran esforç. Segurament , degut a haver estat ells mateixos alcaldes, i una part dels seus governs , també han impulsat compensacions en alguns àmbits, queda però encara molt per avançar.
I la llista és llarga, en quan a serveis i imports “delegats”, sense cobrir. Superem àmpliament els diners no “compensats” per Madrid a la Generalitat. Per guanyar en credibilitat i equanimitat que cadascú compleixi a casa seva. El Govern Central, envers la Generalitat, i la Generalitat, envers els ajuntaments. De moment , els anys van passant i la solució no arriba.
I ara, la roda ja no dona per més. Els escassos recursos s’han de destinar a les prioritats d’ordre municipal. I no es poden acceptar noves competències sense un adequat i complert finançament. Però, el temps va passant i la situació econòmica, no millora. Què fer, doncs? De moment, preservar uns serveis mínims indispensables, i explicar als ciutadans la realitat de les finances municipals, i la necessitat de disposar d’un nou model de finançament que deixi clares les obligacions econòmiques de cada nivell administratiu.
I que a cada declaració política de greuges entre administracions, apareguin polítics municipals que demostrin documentalment qui té raó. Es el que ha posat sobre la taula l’informe de la Diputació de Barcelona que és ben fàcil de consultar.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC