Joan Roma

RETORN AL PRINCIPI ?
Portem trenta-dos anys de democràcia municipal, i en alguns aspectes podria semblar que retornem al principi. En aquells anys tot estava per fer, i els recursos econòmics eren d’una escassetat inimaginable. Mirant enrere sembla impossible haver estat capaços d’emprendre el llarg camí que ens ha portat a dia d’avui.
I tanmateix l’evolució s’ha produït i la transformació ha estat espectacular en tots els aspectes. Però, heus aquí que el panorama ha canviat tant radicalment i en tant poc de temps que estem obligats a copiar algunes de les maneres de fer del passat.
Es cert que les diferències son abismals, sobretot pel que fa a les obligacions contretes amb la ciutadania. En aquells anys, ningú exigia a l’ajuntament més que quatre coses bàsiques. Disposar de xarxa d’aigua, enllumenat públic, recollida d’escombraries i poques coses més.
Podem retornar al principi? En molts aspectes, no, però en altres, sí. Ara bé., aquest retorn només es podrà fer si hi participa la ciutadania, acceptant canvis substancials en el comportament i exigències. Els ajuntaments ja no tenen més capacitat econòmica per continuar al ritme que anaven. I no hi ha cap solució a la vista, procedent d’altres administracions. Ho podem veure amb la Generalitat o amb el Govern Central.
Els ajuntaments han de confiar en els seus propis recursos i possibilitats. Vol dir , canviar prioritats, deixar pel futur determinats projectes i apostar per una rigorosa gestió en tots els serveis. Vol dir, suprimir totes les despeses que no siguin indispensables, i preservant aquelles considerades estratègiques, pel poble o ciutat, o per col•lectius especialment necessitats.
En aquesta batalla per l’estalvi generalitzat, els ciutadans tenen molt a dir i a fer. Si tot és de tots, convé que sigui supervisat per tothom. En aquest apartat l’ús de les noves tecnologies facilita enormement el tema. Res més fàcil que informar, a tothom de les accions fetes o a dur a terme, per tal que es puguin seguir, entendre i ser acceptades.
Amb aquesta informació i la consciència de que tot s’acaba pagant, és més fàcil entendre que determinades coses no es podran continuar finançant. Activitats de lleure, festives, o d’altres tipus, en qualsevol lloc i moment han de deixar pas, a una tria molt més acurada i menys repetitiva. Ja no es pot pensar en que l’ajuntament finançarà o cobrirà despeses de multitud d’esdeveniments. S’haurà de triar i prioritzar, i s’hauran d’evitar greuges comparatius entre barris, pobles veïns, o entitats .
Tot i el individualisme imperant, i la falta de compromís per part de molta gent, s’ha de fer el possible per recuperar l’esperit de col•laboració i participació d’aquells primers anys de democràcia en que amb ben pocs mitjans, era possible organitzar grans esdeveniments, sense pensar en aportacions econòmiques municipals, o en disposar de tota mena de material municipal, i brigada d’obres per fer les coses més elementals.
Tot val diner, tot s’ha de comptar des d’ara. Els ajuntaments han de fer els deures per reordenar el personal, reduir despesa corrent, aprofitar tots els recursos i oblidar grandeses impossibles de construir i menys de mantenir. S’ha de saber dir no a moltes qüestions on es deia sí. Però, pertoca als ciutadans entrar en la mateixa situació. Comprendre que coses habituals del passat recent, ja han passat a la història i no tornaran. L’austeritat, senzillesa i simplicitat és cosa de tots.
En aquests aspectes és un retorn al principi. I francament és perfectament raonable i saludable. Agradi o no, aquest és el camí dels propers anys.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC