Joan Roma

LLENGÚES VIVES, LLENGUES MORTES.
Suposo que tots hem posat la vista, les esperances i l’ai al cor, en les revoltes en tots els països del nord d’Africa. L’afany de llibertat acaba sortint, per més fèrria dictadura que governi un país. Les fronteres culturals, es trenquen, i les noves tecnologies permeten arribar on mai s’havia somiat.
Els fluxos migratoris de milions de persones d’aquests països cap a d’altres on impera la llibertat i la justícia, fan veure fins a quin punt, estan sotmesos a condicions inacceptables en els llocs d’origen. I l’explosió s’ha produït. Ara , hem de confiar en que s’encarrili cap a bé.
Feta aquesta reflexió, els qui hem visitat alguns dels països revoltats, en el meu cas Tunísia i Egipte, hem tingut l’ai al cor, pensant en la possible desaparició de les meravelles arquitectòniques, escultòriques o d’altres àmbits que han suportat milers d’anys d’inclemències i tota mena de vicissituds.
Tots ens revoltaríem i lluitaríem per salvar les piràmides, les tombes, les riqueses del Museu d’Història d’El Caire, etc. I el mateix faríem per milers d’altres monuments coneguts i ben visibles.
En canvi, mostrem una gran indiferència i ignorància pel que succeeix cada any en un altre nivell, més immaterial, menys visible, i no per això menys dramàtic.
Estem perdent la gran riquesa lingüística mundial. Quan defensem el català, no solament el defensem perquè és la nostra llengua materna, sinó perquè forma part de la riquesa cultural del planeta Terra. Això, molta gent no hi pensa, o no s’ho agafa en aquests termes. La ignorància porta a defensar un determinat monument de pedra, d’or o fang, però no una llengua que no es pot tocar o fotografiar.
I tanmateix la realitat és dramàtica. En els darrers 50 anys , hem perdut 250 llengües, en el conjunt del planeta. Dit així, ja és molt, però això significa la pèrdua de 5 llengües cada any. Una pèrdua a un ritme brutal.
De fet, a dia d’avui hi ha comptabilitzades 6.000 llengües vives en el conjunt del planeta. Doncs, bé, es calcula la pèrdua de la meitat, 3.000 llengües en els propers vint o trenta anys. Un temps enormement curt, com per poder actuar i salvar-les. Les causes de la desaparició son múltiples, i van des de la migració de pobles sencers, a la recerca de millors condicions de vida, amb el conseqüent desarrelament i pèrdua de la identitat. A la persecució que se n’ha fet des dels àmbits polítics o culturals, fins a l’extinció de col•lectius, per causes molt variades.
La realitat és que perdem bona part de la immensa riquesa i varietat que signifiquen les llengües i amb elles es perden tradicions orals, expressions pròpies, llegendes, història, etc, que s’havien preservat durant centenars o milers d’anys. Es una pèrdua menys visible que la de monuments de pedra, però no per això menys rellevants.
A la vista d’aquesta realitat, no solament hem de pensar en preservar la nostra llengua sinó ajudar a la preservació de moltes altres de les quals mai hem sentit a parlar, però existeixen i son base fonamental de la cultura dels pobles que les parlen, ni que siguin uns quants centenars de persones.
Joan Roma i Cunill, President Fed. XI del PSC