Joan Roma

ENDAVANT O ENRERE ?
En ben pocs dies hem tingut una mostra clara de les grans diferències entre els dos principals partits a nivell estatal, pel que fa a l’estructura i organització territorial. Tot sovint, surten veus interessades en voler igualar el pensament i les actuacions del PP amb les dels socialistes. Res més lluny de la realitat i si algú tenia dubtes, li aconsello que llegeixi les declaracions i propostes de l’expresident Aznar i les dels socialistes, reunits a Saragossa.
I és que molts donen més credibilitat a opinions expressades i publicades en mitjans de comunicació per part d’alguns polítics, o opinadors professionals que posen tot el sang i fetge en els seus escrits, deformant, si cal, la realitat . Portem ja anys amb aquesta situació , i alguns no volen veure l’enorme distància entre uns forces polítiques i unes altres.
Ara és el moment de contrastar-ho amb fets, i sobretot amb els programes electorals que presentaran els partits, a les properes eleccions generals. També, hem pogut comprovar el pes dels socialistes catalans , dintre de l’estructura federal. El document, finalment aprovat, contempla les propostes bàsiques per Catalunya, de cara el futur. Aquesta també és una prova del poder de treball intern, i els resultats obtinguts, clarament a favor de la continuïtat de l’Estat de les Autonomies, i el reforçament de l’esperit federalista.
Res de passos enrere com proposa Aznar i amb ell , bona part del PP. Es fàcil acusar dels efectes de la crisis a l’existència de les disset autonomies. En boca, d’Aznar, critica una estructural estatal, de pràcticament disset estats, quan ell sap que no és aixì ni pretén ser-ho. Sota aquesta excusa d’inviabilitat del model, proposa reduir competències, o uniformar-les, i lògicament recentralitzar l’estructura d’Espanya.
Fins aquí podíem arribar, i preocupa veure que una persona com ell, s’està convertint en el gran ideòleg del PP, amb ànims d’imposar els seus criteris per damunt de qualsevol altre dirigent, i erigint-se en una mena d’ombra del candidat Rajoy, per indicar-li què ha de fer en cada moment. Preocupant situació , perquè res indica que no tingui poder per imposar el que diu.
Calia, doncs, deixar les coses clares i reforçar les idees i propostes clarament a favor de la descentralització de l’estat, i el reforçament de l’estat autonòmic, amb iniciatives inequívocament federalistes. S’ha aconseguit, i s’ha fet , sobretot pel pes dels socialistes catalans. Una vegada més es demostra que s’aconsegueix avançar millor , junts que no separats. Qui cregui que la creació d’un grup parlamentari propi a Madrid, o la separació del socialisme espanyol, pugui suposar millores per Catalunya, s’equivoca.
Des de dintre, aportant idees, propostes i vies totalment provades en altres països, és com Catalunya pot encaixar en un nou marc estatal, avalat pel nou estatut, que encara que retallat en alguns aspectes, manté la força essencial. I amb documents com els de Saragossa és com es poden resoldre algunes de les disfuncions creades per la sentència del Tribunal Constitucional, si son traduïdes en lleis orgàniques o en acords bilaterals, entre govern central i autonòmic.
Que cadascú jutgi les posicions d’uns i altres, i miri cap el futur. El model dels populars és radicalment diferent del dels socialistes. Un suposa anar enrere , l’altre , endavant.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC