Joan Roma

DILEMES EN TEMPS DE CRISIS
Des de fa unes setmanes, un bon nombre d’ajuntaments han posat sobre la taula, un interessant i punyent debat, que no té fàcil solució. De fet és un debat que ja ve de lluny , el que passa és que en plena crisis, ha esdevingut urgent i d’alta sensibilitat.
Es tracta del compliment de la Llei de Protecció dels Animals, en l’apartat en que marca que els animals domèstics abandonats, hauran de ser recollits, protegits i mantinguts en dependències municipals, fins aconseguir la seva adopció o morin per causes naturals.
A diferència de l’anterior llei, en que es permetia el sacrifici dels animals acollits, en el cas de no trobar adopció, en la llei vigent aquesta possibilitat només es contempla, previ informe d’un veterinari, i per causes de malaltia.
El resultat pràctic de la nova llei, ha estat el progressiu creixement de la població d’animals abandonats que han de ser atesos per les gosseres municipals o per les protectores d’animals, en conveni amb els ajuntaments. Aquestes instal•lacions han quedat col•lapsades a gairebé tot el país, i no poden donar servei , en els condicions establertes per la pròpia llei.
L’amuntegament d’animals en instal•lacions de reduïdes dimensions, obliga a plantejar la seva ampliació, amb els costos que això representa per les arques municipals o les de les protectores que no disposen de fons suficients, i han de recórrer a ajudes públiques. Aquesta roda, ha arribat a un nivell insostenible, i planteja un dilema de difícil sortida.
Es calcula que el cost, promig,de manteniment d’un animal en una d’aquestes instal•lacions se situa entre els vuit i els onze euros diaris. Actualment, en el conjunt d’instal•lacions públiques i privades, o en conveni, poden haver-hi prop de vint mil animals. Amb una simple multiplicació veurem que surt una xifra de cent seixanta mil euros diaris en el conjunt del país.
I en aquesta xifra no s’hi compten les inversions necessàries per ampliar, o millorar les instal•lacions per adaptar-les a les noves necessitats. I son milers els animals que cada any son abandonats, i va a càrrec dels ajuntaments la seva recollida i trasllat a les dependències corresponents.
Fins ara els ajuntaments anaven fent front, com podien al compliment de la llei, però en un moment en que cal retallar despeses, i la Generalitat no aporta els fons indispensables per donar compliment a una llei , es planteja la necessitat de modificar-la i evitar dilemes de gran sensibilitat i cruesa. Com mantenir l’estat de benestar ? Qui ha de tenir prioritat ? Quines despeses son susceptibles de ser mantingudes, i quines, no?
Ara mateix, hem reobert el debat sobre competències, serveis i condicions en que el govern central compleix amb la Generalitat. El mateix debat s’ha de tenir, vers les obligacions que la Generalitat ha imposat als ajuntaments, sense dotar-los dels mitjans necessaris per poder-les complir.
Aquí en tenim un exemple ben punyent, urgent i de molt difícil solució, però que cal encarar de forma immediata. Qui governa que proposi la sortida més adient, però la situació no es pot allargar en les actuals circumstàncies.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC