Joan Roma

DE SERVEIS I PRESSUPOSTOS
Es en temps de crisis quan es plantegen canvis que fins aleshores no s’havien vist necessaris, ni urgents. Des de fa un parell d’anys, estaments públics i privats es veuen obligats a estudiar com augmentar ingressos i sobretot, com disminuir despeses.
Per alguns pot semblar inviable augmentar ingressos en temps de crisis. Res més incert, perquè sempre hi ha alguns recursos que poden millorar-se amb una diferent gestió o un més elevat control. Ho veiem aquests dies a nivell de l’Agència Tributària en que han trobat diverses vies d’escapatòria per algunes fortunes que emigraven cap a d’altres països per no haver de tributar aquí. O han desmantellat també algunes fórmules per rebaixar les tributació.
En municipis petits o mitjans, estem parlant d’altres vies de recaptació, més petites, menys escandaloses, però no per això despreciables a nivell d’ingressos. Mai com ara havíem repassat els padrons municipals per comprovar que tothom pagui pels serveis que rep, o pel patrimoni que té. Comprovar la correcció de les dades de cada usuari, permet que ningú s’escapi de pagar, i si tothom paga, tothom es beneficia millor del servei.
Si aquest és un principi que val per tots els temps, i tots els llocs, el que ara obliga la crisis és a rebaixar les despeses fins extrems impensables, anys enrere. Ho podem veure amb uns quants exemples.
Durant anys, en pobles i ciutats, s’ha enllumenat carrers i places amb fanals , triats més per la seva estètica que per la seva eficiència energètica. Primer es mirava que quedessin bé, després que fessin llum, i finalment que no fossin gaire cars de mantenir.
Ara hem canviat notablement de prioritat. L’estètica és important, sobretot en llocs especials, com pot ser tot el casc antic de Solsona, però tot seguit mirem la despesa energètica que suposa cada fanal, i la llum que dona, en funció d’aquest cost.
Es a dir, els ajuntaments més ben gestionats, estant invertint en canvis substancials en els serveis per aconseguir grans estalvis, d’energia, primer i econòmic, després. La revolució en aquest apartat ja és una realitat, i la crisis l’ha accelerat de manera espectacular, procurant estalvis d’un 40 o 50%.
El mateix estan fent amb totes les noves tecnologies, començant pels serveis de telefonia fixa i mòbil. En aquest camp, els canvis poden ser igualment espectaculars. I els ajuntaments estan negociant contractes molt diferents dels anteriors. Ja no és qüestió de models, o prestacions inusuals, sinó de bona cobertura i preus econòmics. També en aquest apartat els estalvis poden ser importants.
I com aquests podríem parlar dels sistemes de calefacció o de refrigeració, aïllament, transport, etc.
Es a dir, la crisis ha obligat a entrar en una nova era ,presidida per la austeritat, l’estalvi i el bon ús de tots els serveis municipals. Ja res serà com abans, i aquest és un dels apartats positius de la situació econòmica general. Qui aprèn a estalviar ara, ho farà en el futur. Ho hem vist amb l’aigua, en que després de la gran sequera, el consum d’aigua ha baixat i s’ha mantingut en cotes inusuals en els darrers anys. Ja no cal pensar en transvasament del Roina, sinó en el millor aprofitament dels recursos de que disposem.
Estem, doncs, en una bona via , i l’austeritat i l’estalvi han de presidir totes les actuacions de les administracions, i per descomptat , també dels particulars.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.