Joan Roma

QUATRE SEGLES D’HISTÒRIA.
Els qui coneixem relativament bé la ciutat de Solsona, tenim clar que no tot depèn del nombre d’habitants per ser important. Altres ciutats, amb història més curta, recorren habitualment als grans creixements dels anys 60,70 i 80 per justificar el seu pes en el marc de Catalunya. Son ciutats crescudes de pressa i corrents, sense especials símbols arquitectònics, culturals, socials, o d’altres tipus.
Solsona, ja tenia una llarga història quan la van proposar com a seu episcopal, però sense cap mena de dubte, tenir Bisbe,va suposar augmentar el pes polític de la ciutat que l’acull i de la comarca que l’envolta.
I si algú tenia algun dubte, el diumenge se li va esvair. Solsona es va convertir en el centre d’atenció de tot Catalunya, i de bona part d’Espanya. Es en moments com aquest en que la gent es pot donar compte, de la importància de ser capital. Sigui capital política, sigui eclesiàstica, o les dues alhora, com és el cas.
I Solsona està jugant bé la seva situació estratègica, en tots els àmbits i sectors. No passen tres o quatre setmanes sense que algun esdeveniment notable tingui lloc a la ciutat, i el fet d’estar sempre a l’aparador , comporta importants beneficis a tots els nivells. I aixó és palpable quan es visita la ciutat. I la transformació ha estat espectacular en els darrers anys, fins arribar a dotar-se d’infraestructures i equipaments més propis de ciutats molt més grans.
Faltava posar al dia la catedral, després d’haver restaurat la Casa Consistorial i altres edificis representatius del present i passat de Solsona, la imatge de la catedral per dintre i per fora, necessitava una posada al dia. I realment s’ha fet, i s’ha fet molt bé.
I aquesta imatge ha entrat a centenars de milers de cases de tot el país, durant la cerimònia de presa de possessió del nou Bisbe. Catòlics o no, multitud de persones han seguit els actes, i han pogut veure una ciutat amb tot el seu simbolisme y realitat. Aquestes son imatges que perduren per molts i molts anys, i portaran moltes persones a la ciutat per comprovar “in situ” el que han vist pels mitjans de comunicació.
El diumenge passat es va produir la continuïtat dels quatre segles d’història del Bisbat de Solsona que aplega un bon nombre de municipis, amb un ben curiós dibuix territorial. I aprofito per demanar a algun estudiós del Bisbat, que ens expliqui com el poble del qual sóc Alcalde, Borredà, està envoltat de pobles del Bisbat de Solsona, i en canvi pertanyem al Bisbat de Vic.
En fi, tenim ja nou Bisbe, en una persona jove, preparada i amb un bon coneixement de la realitat del Bisbat. A diferència d’algun col•lectiu que ja ha manifestat les seves preferències o inquietuds, és costum de donar uns quants mesos de coll per comprovar cap on encaminarà la seva acció pastoral.
Si al llarg de la història hi ha hagut temps complicats, estem en un dels més enrevessats, i només la suma d’esforços de totes les institucions del país pot portar una certa solució a problemes personals de molt difícil sortida.
Des d’aquestes pàgines desitjo encert i bona sort al nou Bisbe, i trenqui algunes de les imatges donades pels seus detractors. Ho hem vist mantes vegades com cada persona actua en funció del càrrec que ostenta.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC