Joan Roma

PARLAR CLAR I CATALÀ.
Al llarg de la història, la dita popular de “parlar clar i català”, s’entenia per dir les coses d’una manera franca , oberta i crua. Com la vida mateixa. Estem perdent aquestes virtuts per passar a dir mitges veritats, amagar la realitat, fer suposicions, o desconfiar de tot i de tots.
Es una de les conseqüències de la desconfiança en els polítics. Massa càrrecs públics, prefereixen no “mullar-se” i dir el que la gent vol sentir, no el que passa en realitat. Estem en campanya electoral, i quantes propostes clares, dures i contundents, hem escoltat ? Ben poques.
I quantes persones, mitjans de comunicació i càrrecs polítics, s’han sentit escandalitzats per les declaracions fetes per l’ex-president del Govern ,Felipe González ? Moltes. I en canvi és d’agrair que un polític andalús, hagi “parlat clar i català” sobre els anys de govern socialista, presidit per ell.
Recomano la lectura de les declaracions fetes, sobre els anys de govern, sobre la seva vida pública i privada, i sobre les grans decisions que li va tocar prendre durant el seu mandat.
Els qui tenim càrrecs institucionals, sabem que cada dia toca prendre decisions, petites o grans, lògicament en proporció a la institució que presidim. I quantes d’aquestes decisions no s’entenen sinó es coneix l’àmbit en que es prenen, i les raons per les quals es duen a terme.
Demostra una gran valentia, el polític que ensenya la crua realitat del dia a dia. La soledat de la presa de decisions i les repercussions que poden tenir. Es fàcil pensar que tota decisió és fàcil de prendre perquè hi ha una mesura bona i una dolenta, i sempre és fàcil prendre i saber la bona, i refusar la dolenta. En política com en altres àmbits, hi ha també grisos, i diferents alternatives, i diferents raons que cal sospesar i valorar.
Les explicacions donades per Felipe González, respecte la manera de governar, son una demostració d’honestedat i valentia, però també una forma de ser lliure. D’explicar cruament com varen passar les coses en realitat, i no com les varen voler descriure els seus adversaris.
Ara estem, de nou, en una etapa de gran confusió. Ningú es responsabilitza de cogovernar, ni de participar en les grans decisions. Hi ha covardia a la oposició. No es vol ajudar a governar i a resoldre els grans problemes de país, per por de que això afavoreixi el partit governant. Quan pitjor, millor, diuen aquests. Els vells pactes d’estat, son història, i els temes “sagrats”, també. Es pot jugar amb tot i contra tots, les conseqüències ja es resoldran quan arribin. Una clara inconsciència , i poca estimació pel país i els ciutadans.
I escassetat de lideratge. Només els autèntics líders son lliures per marcar camins, fer propostes agosarades, i parlar clar i català. Just a l’inrevés del que veiem en el dia a dia, i d’aquí a les eleccions. Poques propostes innovadores, poques explicacions, pocs posicionaments, i nul•la voluntat d’aclarir imputacions, com les del Palau de la Música.
La grisor predomina en el paisatge electoral, i d’aquí que s’agraeixin explicacions com les que abans comentava de l’expresident del Govern , o els posicionaments contundents del president de la Generalitat, envers temes tant rellevants com l’aposta pel federalisme i el rebuig a l’independentisme. El “parlar clar i català” ja és només patrimoni de molts pocs.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.