Joan Roma

PROJECTES INNOVADORS O AGOSARATS?
Suposo que com tants altres lectors d’aquest diari, he seguit amb interès els diferents debats i polèmiques sobre diversos grans projectes de l’ajuntament de Manresa. Com és lògic en una capital , aquests debats no solament afecten la pròpia ciutat, sinó transcendeixen cap un ampli territori, i tots els qui tenim càrrecs institucionals en prenem bona nota, de cara els nostres propis municipis.
Pràcticament a tot arreu, s’han produït debats sobre determinats projectes que l’ajuntament de torn ha dut a terme. La transformació de pobles i ciutats en aquests trenta-un anys de democràcia municipal ha estat enorme i cada municipi ha volgut posar la seva emprenta a l’hora de planificar els grans projectes. Es lògic, també que cada equip de govern hagi volgut posar la seva emprenta a l’hora d’equipar i embellir la ciutat.
Aquest és el cas de Manresa, i vist des de fora i amb la perspectiva de contrastar com era la ciutat trenta anys enrere i com és ara, és evident que la transformació ha estat radical i en general, ben planificada i ben executada. Tenim una altra ciutat i una altra capital, pensada pels manresans, però alhora exercint de capital de tot el seu entorn. Aquesta és una característica no sempre ben entesa o acceptada per tothom, i no gaire traspolable a d’altres ciutats.
El benefici és més que evident donant una volta per la ciutat. Manresa ha reforçat el seu paper de capital, ja no del Bages, com antigament, sinó realment de la Catalunya Central, i això requeria projectes ambiciosos i pensats per aquest major àmbit territorial.
Voltant una mica pel propi país i països propers, es pot veure com la gent aprecia el caràcter de cada ciutat per la imatge que ostenta, els equipaments de que disposa i els serveis que ofereix.
En aquest rànking, Manresa ha pujat uns quants graons en els darrers anys, i d’aquí que sigui interessant valorar les obres realitzades i les planificacions aprovades. També és bo prendre nota dels desacords amb determinats elements , “innovadors o agosarats” que molta gent no acaba d’acceptar. No és fàcil “vendre” projectes ara, quan en el futur seran diferents. Tots tenim pressa i tots voldríem que acabades les obres, aquestes tinguessin la imatge “venuda”.
Es un repte l’enjardinament d’espais, la plantada d’arbres, la creació d’avingudes o altres majors innovacions que exigeixen d’un temps força llarg. Recordo perfectament la polèmica de les lletres a l’entrada de Callús que uns quants anys després de la seva col•locació encara no estan totalment recobertes de vegetació. O el gos del Guggenheim de Bilbao on varen fer una cursa contra el temps i la natura per donar-li l’aspecte actual.
Hi ha diverses obres a Manresa que requereixen un cert temps per arribar a la imatge volguda, i sobretot a l’ús volgut. A la majoria d’altres municipis ha passat el mateix, en llocs emblemàtics com Places Majors, zones esportives, passeigs, etc. Anys després és quan es pot apreciar si el resultat obtingut és el volgut o no. I sinó és positiu, toca canviar o modificar. Ja s’ha fet a Manresa, i s’ha fet en altres pobles.
L’important és veure el conjunt. I en conjunt la ciutat ofereix un aspecte impressionant en els àmbits renovats , ampliats i transformats. Estèticament poden agradar més o menys, però la qualitat i utilitat son més que evidents. La capital que volíem estar sent una realitat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC