Joan Roma

INCIVISME CREIXENT
Interessant l’article de l’anterior número de La Rella, exposant els problemes de l’Alou, a Sant Agustí, en qüestió de convivència i civisme. Els qui som alcaldes des de fa un grapat d’anys, hem pogut constatar el creixement constant dels comportaments incívics, que prenen multitud de vies i fórmules, fins esdevenir un dels principals problemes d’alguns nuclis rurals, com a resultat de l’exportació de situacions semblants en alguns barris de les grans ciutats.
Anys enrere el vandalisme era pràcticament desconegut en les zones rurals. Ara la frontera ja s’ha acostat tant que la tenim a casa nostra. Podem veure en molts llocs pintades de tota mena, embrutant el paisatge, els rètols, o edificis monumentals.
Tampoc es salva el mobiliari urbà, ni de les pintades, ni de les destrosses. Bancs, papereres, contenidors, fonts, cartelleres, etc, poden ser objecte dels maltractaments de persones incíviques. I el resultat, és doblement negatiu. Per una banda, desmoralitza a la bona gent i a les administracions competents, i per altra, el cost econòmic pot ser molt elevat.
El cost de reposició d’un banc , de seguida pot pujar als 350 o 400 euros. D’una paperera, uns 150 i un contenidor de deixalles els 400 euros, els més senzills i,més de 1.200 els metàl•lics grans de selectiva.
De seguida es poden fer el comptes, i al final aquestes destrosses les paguem entre tots els del poble afectat. I netejar parets pot suposar un treball enormement complicat quan es tracta d’edificis històrics.
Cal saber que ciutats mitjanes, com Manresa, Reus, Girona, etc, molts anys superen els 500.000 euros en danys produïts per actes vandàlics. Què no es podria fer de positiu amb aquests diners ?
Però, hi ha moltes altres maneres de comportament incívic, diferents a les destrosses pures i dures. Els nostres pobles i ciutats s’han convertit en centres de producció de soroll. De ben segur som un dels països més sorollosos, especialment a l’estiu. Els pobles rurals s’omplen de motos, quads, cotxes, etc, en una competició per veure qui fa més soroll. Les motos i quads poden esdevenir autèntics instruments de tortura per bona part dels habitants. Conductors que s’avorreixen i van donant voltes i més voltes pel poble, fins altes hores de la nit o la matinada, o bars que superen àmpliament els horaris, o racons que es converteixen en llocs de trobada per colles de jovent,etc.
En definitiva, el tema del soroll, de l’incivisme, i la falta d’autoritat , han de ser presos com problemes a resoldre en el mínim de temps possible. I no ho poden fer els pobles, ni les ciutats individualment. Només la conjunció d’esforços, legislació i mitjans tècnics i humans dels tres nivells d’administració ho poden aconseguir. Normatives generals per tot l’estat, i regulació autonòmica i local . I mitjans suficients per fer-les complir amb rigurositat i contundència.
I no cal inventar res, en molts països europeus, el tema del soroll fa anys i anys que està resolt, i els sorolls no poden sortir de la teva vivenda, i si has de tenir uns cascos per escoltar música o la tele, es tenen. I els vehicles: motos, quads, cotxes, tots han de complir unes normes determinades i son controlats permanentment, i durament sancionats en cas d’incompliment. I l’incivisme es pagar car, econòmicament i judicialment. I han arribat a aplicar sancions en proporció als ingressos de l’infractor.
En fi, la convivència és bàsica i no es poden permetre mals comportaments que quedin impunes. I els pobles petits han de tenir vigilància més intensa que no pas ara dels Mossos d’Esquadra i facilitar la implantació de les noves tecnologies per vigilar zones i trobar culpables. Ara, és massa complicat la instal•lació de càmeres i altres instruments de seguretat.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà (Berguedà).