Joan Roma

FACILITAR CRÈDITS.
Suposo que en l’entorn de tots els lectors d’aquest article, coneixem persones i empreses a punt de tancar les seves activitats, no per falta de clientela, sinó de crèdit. Una situació totalment injusta i impensable a la vista de totes les ajudes públiques que s’han donat a bancs i caixes.
Que moltes empreses havien de tancar per falta de solidesa o per treballar en àmbits afectats per la crisis, era lògic, i esperable, però que moltes altres d’altres sectors tinguin problemes per sobreviure, per no tenir accés a crèdit ,ja és molt més greu.
I cada dia en tenim proves concloents. Pòlisses de crèdit que no es renoven, o si ho fan, amb retallades considerables. Certificacions que no son endossades, o crèdits que son estudiats i reestudiats, durant setmanes, sense cap decisió en ferm, porten empreses a la fallida econòmica.
El dramàtic del cas és quan expliquen i fins i tot documenten encàrrecs de material, obres, compres o vendes ,pendents simplement d’un finançament que no arriba. No es pot permetre continuar amb aquestes restriccions. Hem passat d’una alegria creditícia ben poc seria, a un tancament injust. I ens demanem, on son els diners? I els ajuts públics ? I el control de les administracions ?
Aquest és un problema de primer ordre al qual, si no se li troba solució urgent, motivarà una durada molt més llarga de la crisis, i sobretot perjudicarà múltiples sectors que tardaran a refer-se.
Davant un projecte sòlid, i una gestió eficaç no hauria d’haver cap problema per tenir fluïdesa creditícia. No és així, i també els ajuntaments tenen problemes on abans tot eren facilitats. També es fa un greu perjudici amb aquesta restricció.
I vindrà l’any vinent, i amb ell, unes noves normes per les administracions públiques ben poc justes, i poc estudiades. No es pot legislar tractant situacions diferents com si fossin iguals. Els qui estem en ajuntaments estem d’acord en limitar crèdits, despesa i endeutament, però sempre que aquests superin determinats percentatges.
Si un ajuntament està ben gestionat, i es troba en condicions de fer front a un crèdit no té perquè no poder-lo contractar. A més, moltes obres necessiten complements de finançament que ja estaven previstos a inici de mandat i en canvi, ara es troben que poden perdre ajuts i obres per culpa d’una generalització de les restriccions.
Hauria estat molt més fàcil i just, deixar clar els límits per cada operació o fins i tot rebaixar-los, però mai tancar-los. Ara, l’angoixa és evident en multitud d’institucions, organismes i ajuntaments. Si no hi ha marxa enrere, l’any vinent serà extraordinàriament complicat, i no facilitarà sortir de la crisis, al contrari, es perdran llocs de treball per obres que no es podran dur a terme.
Així,doncs, tothom espera una modificació en la política de crèdits, tant a nivell personal com empresarial i institucional. Tothom pot estar d’acord amb les ajudes al sector financer, sempre i quan repercuteixin favorablement en el conjunt del país. I de moment, no passa. I cada empresa que es perd, és una empresa que serà difícil recuperar. Semblaria, doncs, urgent impulsar noves actuacions per desencallar aquest tema vital.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.