Joan Roma

EXCÈS DE FAUNA SALVATGE
Aquests dies torna a ser noticia la queixa de pagesos i ramaders per la competència que els hi fan els nombrosos ramats de fauna salvatge que han anat proliferant per les nostres muntanyes del Solsonès, Berguedà i en part del Ripollès.
M’he assabentat de les reunions tingudes a Barcelona per tractar d’aquest tema i posar-hi remei. De fet fa anys que el problema s’arrossega i és que vist, des de Barcelona ,es considera que tenir molts cérvols, cabirols, isards, i fins i tot porcs senglars, és signe de natura viva i imatge bucòlica.
Per tant, toca protegir totes aquestes espècies, costi el que costi i peti qui peti, sense tenir present que “totes les masses, piquen” i el que pot ser positiu en xifres raonables, pot ser perjudicial quan es cau en la massificació.
I és que en ben pocs anys, tot ha canviat molt. Si abans era ben difícil anar al bosc i trobar un cérvol, ara és ben fàcil de trobar-hi un ramat. I si abans els isards els havíem d’anar a veure’ls en cotes ben altes, ara han anat baixant fins a llocs impensables. I ja no diguem dels cabirols.
En fi, que tot plegat, comporta una ocupació del territori i una competència deslleial pels ramaders que veuen com les pastures no son suficients pel bestiar que tenen. Alguns responsables de Medi Ambient han hagut de pujar personalment per creure’s les explicacions de caçadors i ramaders. Davant l’evidència, i les crítiques, han autoritzat la caça de 300 exemplars, per controlar el número i sobretot la descendència.
Ja era hora, però com en moltes altres coses, s’hauria d’escoltar més la gent del territori. Tot sovint parlo amb caçadors i ells mateixos saben el què cal fer i el que no, en matèria de fauna salvatge. Son els primers interessats en garantir l’equilibri de les espècies, i res millor que escoltar-los per prendre les decisions pertinents.
De fet, aquesta nova polèmica , ha posat sobre la taula un dels temes que haurà de ser corregit en el proper mandat del Govern de la Generalitat. Les competències en matèria de caça i pesca seria millor que retornessin al Departament d’Agricultura, i no quedar-se en Medi Ambient. Veure la fauna com un tema només mediambiental, ajuda a fer una política sesgada, no compatible amb la realitat del territori ni amb els interessos del pagesos i ramaders, i de rebot amb la pràctica de la caça, o de la pesca.
Funcionava millor abans en mans d’Agricultura que no pas ara, en mans de Medi Ambient, i ho diuen no solament els caçadors sinó també els pescadors. En aquest cas, la mania de confiar en les noves tecnologies per treure els permisos de pesca ha complicat enormement la pràctica d’aquest esport i tampoc funciona a gust de ningú.
I tot plegat, hauria de fer veure que si gairebé ningú està content amb el funcionament actual, alguna cosa bàsica falla. D’aquí la recomanació que hem fet arribar tot un seguit de càrrecs institucionals o de partit, al Govern de la Generalitat per tal d’aconseguir aquest canvi d’adscripció .
A tots ens agrada veure fauna salvatge, i a tots ens interessa la seva preservació, però no ha d’anar en detriment del present i futur de pagesos i ramaders que son els primers vigilants i protectors del territori. Si han de plegar per culpa de competència deslleial, vingui d’allà on vingui, malament. Difícilment els podrem reemplaçar.
Esperem, doncs, que les gestions fetes pels caçadors d’aquestes comarques, i pels ramaders , comportin un canvi d’actitud ,a benefici de tots plegats.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC