Joan Roma

ADAPTACIÓ OBLIGATÒRIA
En temps de crisis no s’hi val només a queixar-se, sinó, cal buscar alternatives a tot el que està en qüestió o en perill . Al voltant de la Mare de Deu d’agost hi ha prop de quatre-centes festes majors, a Catalunya sol, i és interessant veure la evolució dels programes en els darrers dos anys, per constatar canvis profunds en els actes programats.
Tothom ha donat per inevitables les retallades en els pressupostos i en les contractacions externes, i això lògicament ha perjudicat molts professionals dels espectacles, però en canvi ha potenciat activitats locals, grups comarcals i companyies d’afeccionats. En bona part hem retornat als vells temps. Als inicis dels anys vuitanta en que els ajuntaments i comissions de festes disposaven de ben poc pressupost per organitzar les principals festes del poble.
Aquest és un aspecte força positiu de l’evolució de les festes, perquè durarà uns quants anys més i permetrà compaginar millor les actuacions professionals amb les no professionals. I si això ho veiem en l’àmbit lúdic, també ho haurem de traslladar a d’ altres sectors de la vida pública.
Ara mateix, en tots els mitjans de comunicació s’ha obert el debat sobre el retorn de diners que els ajuntaments hauran de fer a l’Estat, com a conseqüència d’haver rebut “a compte” uns diners, que la crisis ha reduït notablement.
Es evident que tots els alcaldes sabíem que es produiria aquest fet, tot i que no coneixíem l’abast del retorn. Vistos els números, i vista la situació de la majoria de serveis municipals, no cal dir que aquest retorn serà molt problemàtic en la majoria dels casos. Una moratòria o un pagament a terminis seria el més aconsellable en els moments que vivim.
Amb aquestes noticies i d’altres que ja ens han arribat o arribaran ben aviat, l’adaptació de l’administració municipal a la nova situació és obligada. El problema és per on retallar i quines eines tenen els ajuntaments per fer-ho, quan els pressupostos vigents ja s’han elaborat sota criteris d’absoluta austeritat.
Cada servei bàsic, és essencial, i no es poden tocar prestacions socials quan més es necessiten. O reduir mesures de seguretat, neteja o manteniment d’equipaments i infraestructures, perquè de forma immediata es produeix un deteriorament de la qualitat de vida dels ciutadans més afectats per la crisis.
No hem inventat encara la quadratura del cercle, però queda clar que determinades mesures, a la vista de la situació plantejada s’han de modificar o simplement oblidar. Una de les principals i que ara causa profunda preocupació als ajuntaments i amb ells a les empreses, és el no poder recórrer al crèdit. No pot ser que aquesta mesura es dugui a la pràctica. Es podria acceptar per municipis altament endeutats, però no per la immensa majoria que es troben en situació raonable.
No sempre el que pensem seria desitjable es pot dur a terme, davant necessitats d’extrema urgència. Ara mateix, s’han prorrogat ajudes als aturats, inicialment no previstes, però la realitat les ha fet inevitables, la capacitat d’adaptació té uns límits, i en alguns casos ja s’han superat. Ara toquen mesures adaptades a les previsions de futur i no manuals d’economia bàsica.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC