Joan Roma

COMPENSACIONS TERRITORIALS
Des de fa un grapat d’anys he anat seguint les vicissituds al voltant de la planificació, construcció i posterior ús de l’embassament de la Llosa del Cavall. Son molts anys al darrere d’una obra bàsica per la comarca, però molt més per l’àrea metropolitana.
De fet, aquest embassament com els altres realitzats anteriorment, només s’havien fet pensant en les necessitats de la gran capital. Tant La Baells, com Sau – Susqueda, Pons, i la mateixa Llosa del Cavall, s’havien planificat per garantir aigua a la zona metropolitana i s’havia arribat a prohibir qualsevol captació pel territori que els acollia. Una situació realment ben poc justa, perquè el territori veia aquestes infraestructures com alienes als seus interessos. Portaven perjudicis, però no beneficis. Bé, ja n’hem parlat en altres ocasions i no cal repetir arguments.
Ara , estem en un altre marc competencial i sobretot en una situació molt més sensible a les peticions territorials. La Llosa del Cavall, ja no té un específic destí cap a la capital del país, sinó cap a d’altres parts del territori que tenen greus carències d’abastament.
Es lògic arribar a acords entre l’ACA (agència catalana de l’aigua) encarregada de gestionar tota l’aigua del país, i els municipis que acullen la instal•lació i els que veuran passar les canonades de subministrament. No hi ha regles clares en aquestes negociacions i possibles acords. Tampoc és ara el millor temps per negociar perquè la pròpia ACA té enormes dificultats financeres, motivades per un règim de cobrament de cànons d’aigua, i manteniment de serveis que està totalment descompensat.
No és estrany, doncs, que en aquest marc sigui difícil arribar a un consens per compensar la comarca del Solsonès. De fet, els berguedans estem seguint d’aprop aquesta negociació per quan de cara el futur podríem emprendre un camí similar.
L’existència del embassament de La Baells, no ha comportat rebre compensacions econòmiques o d’altres tipus per la comarca. El que sí ha variat és la possibilitat de captar aigua per ús propi, com és el cas de Berga – capital. I de cara el futur alguns altres municipis es podrien beneficar de noves captacions, però a nivell de compensacions extres, no en tenim.
Què demana la comarca com a compensació ? Què està disposada a concedir l’ACA? Quin destí tindrien aquestes compensacions, cas de ser acordades ? Quina repercussió podrien tenir en altres territoris que acullen altres embassaments ? Es evident que la negociació pilot del Solsonès, implica una reacció en cadena per part d’altres comarques i de ben segur l’ACA n’és conscient i no deixarà fàcilment que el tema de li escapi de les mans.
I és lògic que les compensacions a una comarca , es generalitzin cap a les altres. D’aquí la complexitat de la qüestió. De totes maneres, haver canviat les prioritats en quan a ús de l’aigua emmagatzemada ja suposo un gran avenç en la política d’aigua de tot el país. Pels pobles veïns, saber que poden tenir concessions d’aigua procedents de l’embassament porta una tranquil•litat enorme de cara el futur. I també implica crear consorcis o mancomunitats, en altres territoris per distribuir l’aigua , no individualment sinó col•lectivament.
S’han acabat els temps de resoldre la problemàtica d’aigua , poble per poble, ara toca fer-ho de manera conjunta. I la distribució a partir de l’embassament de La Llosa, deixa clara aquesta opció. Quedem a l’espera de veure el resultat final de la negociació entre ACA i territori.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.