Joan Roma

ANEM DE CAMPAMENTS.
En uns quants pobles de Catalunya, es concentren un gran nombre de campaments, durant els mesos d’estiu i alguns dies de Pasqua. Es cert que bona part dels grups van a cases de colònies, però queden encara uns quants milers de nens i nenes que estan organitzats en grups d’esplai, agrupaments escoltes, o altres tipus d’organitzacions infantils i juvenils, que prefereixen els campaments amb tendes que no pas instal•lacions fixes.
Alguns pobles del Lluçanès son ben coneguts per acollir alguns d’aquests campaments, a l’igual que ho és Borredà, des de fa moltíssim anys. En el meu poble passen no menys d’uns 1.000 nens i nenes cada estiu. En principi és ben positiu el contacte dels nens i nenes amb la natura i pobles de muntanya, però com en tot a la vida, hi ha situacions que precisen d’una urgent regulació i control.
Fa anys que vinc predicant el mateix, i la cosa no acaba de rutllar. Hi ha encara massa grups que van a la muntanya com qui va a un cinema. Falta previsió, planificació, prudència i coneixement del medi per part de molts monitors . Aquest any hem tornat a tenir algun ensurt com a conseqüència d’algun xàfec que agafa grups en plena muntanya i arriben xops al poble, sense cap possibilitat de refer-se per ells mateixos.
Instal•len campaments en llocs poc adequats en cas de pluges fortes, sense desaigües per les tendes, i sense especial protecció pel menjar i beure. El resultat, pot ser de tot emportat per l’aigua o tot fet malbé. Toca a l’ajuntament sortir en ajuda i resoldre tot allós que ells no han previst.
Mai es pot generalitzar, i tampoc ho faré ara. Hi ha grups magnífics, ben organitzats, ben equipats i amb programes d’activitats excel•lents. Aquests son grups lligats a Agrupaments Escoltes, que porten ja molts anys d’ofici, i amb monitors de diferents edats, alguns d’ells ja veterans. Però al costat d’aquests n’hi ha d’altres que improvisen constantment. Han llegit llibres d’aventures o vist algunes pel•lícules d’Indiana Jones, o de Mowgli i creuen que anar a la muntanya és bufar i fer ampolles.
Organitzen caminades en ple dia, amb nens de 6,8 o 10 anys, en trajectes de 8 o 10 quilòmetres, sense parar-se a pensar que no estan preparats per realitzar-les. Ni van equipats adequadament. Molts amb sandàlies, espardenyes o algunes bambes senzilles que produeixen ferides greus en els peus. D’altres, encara son més aventurats i les caminades les fan de nit. Es més divertit i més aventurer. De tant en tant n’hem d’anar a buscar alguns de perduts no saps ben bé on.
Altres creuen que tots els pobles tenen pavelló i per tant truquen a l’ajuntament dient quin dia passaran pel poble perquè els tinguem a punt un bon local per passar-hi la nit. Fan rutes per diferents pobles, amb una improvisació que posa els pèls de punta.
L’any passat ens va tocar desallotjar i buscar lloc per prop de 200 nens i nenes , després d’una tarda de pluges intenses. A la majoria els varem posar, l’endemà en un autocar de tornada cap a casa. No tenien la preparació mínima indispensable per anar a passar uns dies a l’aire lliure.
Així podria posar una dotzena més d’exemples de fins a quin punt hi ha comportaments perillosos en la organització de campaments per part de grups inexperts. L’any passat amb l’alcaldessa de Saldes varem avisar la Secretaria General de Joventut de la necessitat de supervisar i controlar més la organització de campaments . Estem lluny de que ens hagin fet cas, i arribarà el dia en que lamentarem els efectes de la desorganització que impera en una part dels grups.
Es una llàstima, perquè els resultats poden ser molts bons amb una bona organització, però poden ser catastròfics, amb una de dolenta. I els alcaldes que ho patim estem cansats d’avisar. I els pares haurien de supervisar millor a qui entreguen els seus fills per evitar casos com els descrits. De tots depèn que les coses vagin per bon camí.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà (Berguedà).