Joan Roma

TORÀ I EL SOLSONÈS.
Molt interessant el tema de la possible agregació del municipi de Torà, a la comarca del Solsonès. Un cas excepcional que comporta un grapat d’interrogants a nivell legal i a nivell polític.
En primer lloc a nivell legal, perquè no recordo cap altre cas a Catalunya en aquesta etapa democràtica d’un traspàs de comarca. En aquest cas no es modifiquen els límits provincials , cosa que obligaria a fer-ho per Llei Orgànica, però sí els comarcals que son competència de la Generalitat. Des d’aquest punt de vista, doncs, cap problema perquè el Govern pot aprovar-ho.
Una altra cosa és la repercussió política d’aquesta proposta. Té raó l’alcalde de Solsona quan diu que tant s’ha de consultar a la població de Torà com als habitants de la comarca. I és que salvant totes les distàncies , no deixa de ser un debat important, de cara el futur per altres casos que puguin sorgir.
D’entrada, cal tenir present que el procés serà llarg, si hi ha consens, entre Torà i el Solsonès i llarguíssim o impossible sinó hi ha consens. Les coses han de quedar clares des de bon principi perquè algú pot pensar que amb una simple votació a mà alçada ja es pot procedir a fer un canvi de comarca, i fins i tot de Regió o Vegueria. I això no pot ser així. Obriríem un període d’inestabilitat permanent, negativa en tots els aspectes.
I s’ha de tenir present que l’entrada de Torà a la comarca suposaria passar a ser el segon municipi en nombre d’habitants, després de Solsona – capital per davant de Sant Llorenç i Olius. Torà té uns 1.300 habitants , un poble gran, en una comarca de pobles molt petits.
No deixa de ser cert que aquesta incorporació augmentaria els habitants de la comarca, en el còmput general de Catalunya i guanyaria en extensió. Uns avantatges que s’han de valorar, al costat d’alguns inconvenients que pot comportar aquesta agregació, com és tenir part en el repartiment d’ajuts a nivell de Consell Comarcal, de programa Leader, de Plans Comarcals de Muntanya, etc.
La proposta d’ordenació territorial de Catalunya en Regions o Vegueries ha reobert el debat territorial, i és lògic que ara sorgeixin temes no resolts anys enrere. No és preocupant moure un municipi de lloc, sí ho és replantejar comarques, de cara a fer-ne de noves a la carta, o per contraposició a d’altres ja existents, i molt més complicat és el replantejament de les regions o fins i tot de les províncies, que està protegides per Llei Orgànica.
Tot plegat, obliga a ser molt curosos a l’hora de moure fitxes. I no pensar que es poden fer canvis amb facilitat i improvisació. No estem per aquestes situacions. I ara Torà demana agregar-se al Solsonès, però fa ben poques setmanes es va manifestar en contra de que una part de l’antic municipi de Llanera passés a Llobera que és el municipi d’on reben els serveis les cases afectades, quan Torà precisament va créixer en extensió gràcies a la agregació de bona part de l’antic municipi de Llanera.
En fi, que ni tot és blanc ni tot és negre, i ara cal reflexionar sobre la proposta que tenim sobre la taula. Interessant, amb avantatges i inconvenients, i com en tot, cal valorar els pros i contres abans d’iniciar el procés d’agregació. En el benentès que s’inicia , ha de ser per acord de les dues parts, sinó malament. Quedaria un mal gust de boca a totes les parts i aixó no seria bon per a ningú.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.