Joan Roma

EMPRESES PÚBLIQUES O PRIVADES ?
Arran la crisi de les nevades, amb els conseqüents talls de llum i de cobertura de mòbils i Internet en moltes zones del país, s’ha obert un interessant debat sobre l’eficàcia del sector públic, en contrast amb el privat.
Durant molt de temps s’ha defensat aprimar el sector públic per considerar que la gestió privada és més eficient que la pública. Després de molts exemples de problemes en empreses de serveis essencials, la cosa ja no està tant clara. Es més, aquests dies hem sentit algunes veus que reclamaven tornar enrere i començar a pensar en crear noves empreses públiques que fessin la competència a les privades en sectors considerats estratègics.
I és que tenim molts exemples que contradiuen les velles idees d’ineficàcia i mala gestió. Els ajuntaments poden mostrar , arreu del país, models d’eficàcia en els propis serveis centrals, però també en multitud d’empreses que s’ocupen de les més diverses funcions, a plena satisfacció dels usuaris i dels ciutadans, en general.
També trobaríem altres exemples en empreses autonòmiques i estatals. I fruit d’aquesta existència d’empreses públiques ben gestionades, han sorgit un bon nombre de gestors capaços d’assumir responsabilitats més elevades. Es podria, doncs, plantejar l’entrada del sector públic en determinats serveis, sobretot els més essencials, per poder-los universalitzar realment.
No és acceptable continuar amb la precarietat de la telefonia mòbil, d’Internet, de subministrament elèctric, de la TDT, de la cobertura radiofònica, etc, en amplies zones del país. Ho he expressat en altres ocasions, però és que son moltes les persones que ens demanen als alcaldes que exigim la qualitat i la universalitat que tenen aquests serveis en les grans àrees urbanes, i que el món rural no continuï situat en la discriminació més absoluta.
No val, tampoc que se’ns digui que tot arribarà, perquè els retards han esdevingut crònics i no veiem cap sortida a mig termini. I no és igual tenir serveis de primera en aquests moments que tenir-los dintre de vuit o deu anys. I posem dates llargues perquè l’experiència ens demostra que no es compleixen els terminis curts. Si algú comprova el grau de cobertura dels serveis abans esmentats veurà com no han millorat en els darrers quatre o cinc anys.
Convindria, doncs, despertar les inversions de les operadores privades mitjançant l’entrada del sector públic en aquests camps. Aleshores sí que es donarien pressa per millorar els seus serveis. Ara, simplement van fent promeses que saben no compliran, perquè no els hi passa res. No hi ha grans sancions. Sempre hi ha alguna excusa que els permet posposar l’ampliació o millora del servei. I així anem passant, fent gran negoci en les zones més poblades, i deixant pel futur , les zones menys poblades i de menys negoci.
El principi de solidaritat o de compensació entre uns territoris i uns altres està sobre el paper, però no es veu en la vida quotidiana. D’aquí la necessitat de repensar vells conceptes i entrar a competir amb les empreses privades. Seria una bona solució.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.