Joan Roma

TORNEM A LES CONSULTES POPULARS.
Interessant el debat obert per la regidora d’ERC a Prats, Judit Pons, en resposta a un article meu anterior sobre el tema de les consultes. Com que el tema és de plena actualitat suposo que no avorrirem els lectors per tornar-ne a parlar.
La signant de l’article em retreu que no deixi fer consultes populars o hi estigui en contra. En absolut, a mi les entitats, associacions, clubs, etc, que organitzin les consultes que vulguin. El que dic i vaig dir és que els ajuntaments no tenim competències per pronunciar-nos sobre temes que no ens son propis. Ni podem participar-hi , ni podem facilitar mitjans per dur-les a terme.
I que em digui ella, quin ajuntament governat per ERC organitzarà directament la consulta. Si estan tant convençuts com a partit, perquè no tiren endavant les consultes i es deixen de supeditar-se a les lleis espanyoles? La coherència en política ha de ser norma habitual per a tots. No he vist, ni sé de cap equip de govern d’ERC que s’hagi atrevit a tirar endavant cap de les consultes.
Ella està molt convençuda de l’enorme interès dels catalans per pronunciar-se i per esdevenir independents d’Espanya. De moment , de 946 ajuntaments que té Catalunya, s’han pronunciat a favor de les consultes poc més d’un centenar. No sembla que l’entusiasme que mostra la regidora, sigui compartit per la majoria de municipis del nostre país.
En quan, al primer experiment, fet a Arenys de Munt, ella i com ella molts dels entusiastes de les consultes l’han vist com un gran èxit. Sento discrepar, però quan un 60% dels ciutadans es queden a casa, no crec que es pugui parlar d’entusiasme per participar i encara menys per esdevenir “independents”.
Tampoc els resultats d’ERC en les eleccions donen per pensar que la majoria de catalans volen anar per aquest camí. Es pot dir que la cursa és llarga i no tot es guanya en pocs anys. Es cert, però si cada tres o quatre anys ERC es divideix, i surt una nova formació com Reagrupament que aposta per la independència, que hem de pensar que defensa ERC, sector oficial ?
Tampoc val a fer trampes en matèria europea. Amb les lleis vigents a la mà, queda clar que si ara Catalunya esdevingués independent, deixaria de formar part de la UE i hauria de demanar la seva incorporació començant de zero. No faig por, ni crido el llop, és el que tenim. I té raó quan diu que moltes vegades Espanya no ens entén o no sempre tenim interlocutors adequats, o que hi ha sectors espanyolistes que ataquen Catalunya, etc. Efectivament, però no generalitzem. Viatgi i veurà com hi ha de tot, com a tot arreu, i com aquí mateix.
La tendència i necessitat natural en política com en altres temes, és la unió. La suma de forces, i la coordinació d’actuacions a tots els nivells, en un món cada vegada més globalitzat. La competència, no ve d’Espanya, sinó d’EUA, de Xina, de Rúsia, etc, i si es va crear la UE és per ser més forts i tenir més possibilitats. Quan apostem per la unió, és il•lògic plantejar la desunió. Sobretot perquè cada vegada tots els catalans i amb nosaltres els espanyols ,depenem més de les decisions de Brussel•les que de les de Madrid.
En fi, li agraeixo la discrepància perquè dona peu a explicar millor els punts de vista personals i de partit. Deixem la polèmica per a meitats del proper mes de desembre. Aleshores s’hauran organitzat i dut a terme les consultes populars del dia 13 de desembre en aquest centenar de municipis. Ja tindrem ocasió de valorar la participació i resultats.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC