Joan Roma

NO MÉS TRÀMITS
Des de fa molts anys el nostre país, Catalunya, i amb ell Espanya, ens té acostumats a legislar a cop de emocions, sobresalts, accidents, desgràcies. Passa alguna cosa notable i aleshores hem de córrer a posar-hi remei, per medi de modificacions legislatives, increment de tràmits, paperassa, controls i supervisions.
Estem a punt de caure en la mateixa roda, pels dos casos que, ara ,ocupen immensos espais en els mitjans de comunicació. El cas Millet i el cas Santa Coloma de Gramenet. Molt diferents un de l’altre, però amb fort impacte sobre la opinió pública i publicada.
S’han anunciat canvis importants pel que fa el funcionament, supervisió i control de les fundacions. Em sembla bé, i ja era hora que és fes, a la vista d’alguns casos apareguts arran el cas Millet.
Però, causa inquietud altres anuncis de canvis en els tràmits municipals ,relacionats amb convocatòries, contractes, adjudicacions i execucions d’obres. I no és perquè els alcaldes tinguem por als controls, supervisions i transparència burocràtica, sinó pel que pot significar d’increment de la paperassa, dels terminis i de les condicions , provocant uns allargaments i complexitats que suposen un autèntic suplici per qualsevol inversió municipal.
A Catalunya hem tingut pocs casos de corrupció, i no hi ha hagut el descontrol urbanístic, vist en altres indrets. Crec que tenim prou eines de supervisió i control com per evitar casos i comportaments inadequats. Voler, ara, incrementar determinats tràmits pot ofegar moltes iniciatives i projectes municipals, i tampoc resolen el problema bàsic.Qui és corrupte, ho continua sent amb més o menys papers per entremig.
I és que els mandats municipals de quatre anys es fan exageradament curts per la majoria de iniciatives i projectes de tamany mitjà o gran. En els primers anys de democràcia, les tramitacions podien anar a gran velocitat, amb un mínim de burocràcia i aixì es va aconseguir transformar pobles i ciutats, d’una forma accelerada. Poc a poc, la paperassa ha anat augmentant fins extrems insostenibles.
Uns anys enrere, ja posàvem com a terminis raonables, un any per decidir i redactar un projecte, un segon any per la seva tramitació i gestió, i un tercer any per la execució. Ara, aquests terminis, moltes vegades queden curts, sobretot pel que fa la part de tramitació i gestió. Si incrementem els tràmits, i els organismes de control i supervisió, ben poques coses es podran fer en els quatre anys de mandat. I malament si els equips de govern han de dedicar-se a preparar projectes perquè els realitzin els que vinguin al darrere.
Aquesta perspectiva que alguns poden considerar exagerada és la pura realitat pels qui portem anys en el món municipal. Estem cansats de treballar per fer papers i més papers. I demanar informes per tot i treballar per fer moure els informes, i treballar per contradir informes que alhora contradiuen altres informes d’altres departaments de la pròpia Generalitat.
Hem d’anar cap a la simplificació de tràmits, cap a la assumpció de responsabilitats en tota l’acció de govern i cap el principi de subsidiarietat, deixant fer a cada administració el que li pertoca. I si algú traeix la confiança i la honestedat que sigui durament castigat, però no entorpim la gestió per uns pocs que se n’han aprofitat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.