Joan Roma

MESURES EXEMPLARS
Hi ha decisions i fets que tenen una transcendència molt més gran, quan es produeixen en temps de crisis aguda, com la que estem vivint des de fa uns quants mesos. Fins ara, la major part de les crítiques se les emportava la “classe política”, degut a la popularitat i la facilitat en que apareix en els mitjans de comunicació i la atracció que suposa per la major part de la gent.
Es evident que d’un temps cap aquí, hi ha d’altres col•lectius que estan en el punt de mira i provoquen escàndols i vergonya aliena. En aquest àmbit podem posar-hi una part important del món financer. Per culpa de la crisis, o gràcies a ella, ens hem enterat del sous milionaris, dels avantatges complementaris, i de multitud de prebendes que ells mateixos s’aproven, amb un grau de desconeixement important per part de la societat i dels propis accionistes.
El mateix hem vist en el cas d’alguns grans directius d’empreses multinacionals, els quals a banda de tenir sous escandalosament elevats, tenien contractes amb clàusules increïblement generoses, en cas de ser acomiadats.
I també hem vist com una entitat tant genuïnament catalana, com el Palau de la Música, era gestionada d’una manera increïblement corrupta, durant anys i anys, amb constants sorpreses ,cada dia que passa.
En aquest paquet també podríem posar-hi d’altres àmbits, com els d’alguns mitjans de comunicació , entregats a grups molt determinats que més que buscar la informació, busquen desgastar governs i promoure alternatives ben poc transparents.
Es a dir, que la soledat, en que els polítics entomaven les crítiques, desqualificacions i escàndols, s’ha ampliat cap a d’altres col•lectius que han superat, i de molt, els fets motius de comentaris i escàndols.
No és per alegrar-se, en absolut, perquè tot plegat desmoralitza la societat i crea un ambient enrarit en que sembla que tot sigui corrupte o corruptible, i es doni una pèssima imatge del país i dels seus dirigents, siguin polítics, financers, industrials, etc.
Però, aquesta situació no deixa de ser la herència d’uns anys en que ha primat l’elogi de l’enriquiment fàcil i ràpid. En que s’han tingut com a models persones poc exemplars, i ben pocs havien acabat malament. Molts tenien el vent de cara, o influències com per anar fent, sense el corresponen càstig per actuacions clarament irregulars.
Tot plegat, ha portat a una situació complicada, plena de novetats, carregada d’il•legalitats, i que poc a poc surt a la llum. Estem lluny encara d’actuar en conseqüència. Massa sovint el pecat no ha comportat ni penitència ni càstig. Ho hem vist en moltes eleccions. A la gent encara li costa passar factura pels mals comportaments, però tot té un final, i vull pensar que ens hi acostem.
Ara mateix, molts han de donar explicacions, immediates i contundents. Tant per part de CiU respecte els diners rebuts, per ells o la Fundació Trias Fargas, o Àngel Colom, o el PP, en relació al cas Gurtel, etc. I sinó es donen , la negativa hauria de comportar conseqüències de tot ordre. I en el cas del món financer, igualment s’haurien d’emprendre mesures com perquè no es pugui continuar amb la opacitat de les condicions que tenen els directius. Les crisis poden servir per regenerar el país, i ara és un bon moment per fer-ho.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC